Comença un nou any. N’hi ha que recorden allò dels “feliços anys 20” referint-se a la segona dècada del segle XX, que es veu que va ser prou relaxada. Però, sempre hi ha un però, a la dècada següent tot se’n va anar en orris. Aquest 2020 no va trigar tant a anar-se’n a fer punyetes.

Com els darrers anys, la meva activitat ornitològica se centra bàsicament en llocs propers a casa com ara els parcs del Laberint i Les Heures a Horta (Barcelona) i espais més o menys naturals propers a la ciutat, Torrent Duran (també a Horta), Torrent i Solana de l’Amigó i Torrent de Pomar a Badalona. De tant en tant puc escapar-me al Delta del Llobregat. Una cosa que faig al gener amb el dies de vacances que no he gastat de l’any anterior és agafar-me’ls entre setmana i anar al Llobregat i al Montseny, Turó de l’Home i Santa Fe del Montseny. En aquest aspecte gener del 2020 no és diferent als altres geners.

D’aquest mes destacaria les observacions d’aratingues mitrades (Aratinga mitrata) tant al lloc on habitualment les veig (7 exemplars el dia 5 a la Carretera de les Aigües. PN Collserola. Barcelona), com al centre de Barcelona (carrer València), els dies 13 i 29, amb més de 20 i de 10 exemplars respectivament.

El dia 14 vaig escapar-me al Delta del Llobregat. Observacions de les espècies habituals al Llobregat a l’hivern, destacant-ne un exemplar de cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) des del observatori de Cal Tet. Abans no era estrany veure aquesta espècie a l’hivern. Parlo de finals dels 80, principis dels 90, En l’actualitat és força més escàs i sempre fa goig veure’n un.

El dia 19 va ser el dia dels lluers (Carduelis spinus) amb aproximadament 25 exemplars al Parc Central de Nou Barris i aproximadament 7 durant una excursió familiar a Vallgorguina.

El 28, aprofitant un altre dia de vacances que em devia l’empresa, vaig al PN del Montseny. Al Turó de l’Home. Cada hivern hi pujo buscant una espècie que, tot i haver-la buscat força, se’m resisteix, el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis). Avui tampoc el veig. De fet no hi trobo ni els cercavores (Prunella collaris) que hi són habituals durant l’hivern. Em dono un premi de consolació amb els gamarussos (Strix aluco) residents a Santa Fe. No vull dir que els de Santa Fe siguin uns gamarussos, sinó que a Santa Fe hi ha una parella d’aquest rapinyaire nocturn i que a més s’hi posa bé per a les fotos.

Com que encara em queda temps miro d’aprofitar-lo al màxim i de camí cap a casa m’aturo al Club de Golf de Vilalba a Cardedeu. El més remarcable és un exemplar de puput (Upupa epops), cada vegada més habitual a Catalunya durant l’hivern. Sembla que les temperatures dels hiverns actuals ja no les forcen a marxar cap a l’Àfrica com fa algunes dècades.