El primer cap de setmana d’abril és setmana santa. De fet el dia 2 és divendres sant i el govern de la Generalitat fa unes setmanes va decidir que tothom podia moure’s arreu de Catalunya. Sortir-ne no, però. I com era d’esperar, la gent ha agafat els cotxes, i les campers i autocaravanes, i s’ha llençat a ocupar els diferents espais naturals de Catalunya.
El Delta de l’Ebre s’ha endut la pitjor part. Tots hem vist les imatges de centenars d’automòbils aparcats a la Barra del Trabucador, a la Platja de la Marquesa i altres llocs emblemàtics del Delta. Però no només aquí, al Pedraforca rebia gairebé 800 excursionistes al dia, el Aiguamolls de l’Empordà cues de més de 50 cotxes esperant que es buides, una mica, el pàrquing per poder-hi entrar. Som molta gent i tenim un país petit. Cal regular l’accés al medi natural per no acabar malmetent-lo.
I amb tot aquest panorama, sabeu on vaig anar amb la bombolla de la meva família?. Molt bé!. L’heu encertat!. Al Delta de l’Ebre!. Per sort ens allotjàvem a les Cases d’Alcanar i al vespre no notàvem tanta pressió humana.
Divendres 2 i dissabte 3 els vam dedicar plenament al Delta. El primer dia vam fer hemidelta sud, El Violí, l’Aufacada, Trabucador, Salines de Sant Antoni. I el dissabte vam anar a la meitat nord, Garxal, Torre de Sant Joan i Fangar.
La veritat és que no vaig aprofitar tot el potencial del Delta. No és fàcil moure dos adolescents a fer alguna cosa que no acaba d’engrescar-los enmig d’una generació de gent que omple tots els miradors haguts i per haver. Tampoc vaig tenir aquella sensació de no saber on mirar que tinc quan vaig hi vaig i els arrossars estan plens d’aigua. Els camps estaven secs i els ocells es concentraven a les llacunes. Pocs, molt pocs passeriformes; força laro-limícoles. Potser dels que més vaig gaudir.
No us llistaré totes les espècies noves que he sumat en la meva llista del 2021, però si que us citaré les que més gràcia em van fer. Les dues primeres , només arribar al nostre allotjament, oreneta vulgar (Hirundo rústica) i oreneta cuablanca (Delichon urbicum), per allò de que assenyalen la arribada del bon temps. Les 3 perdius de mar (Glareola pratincola) vistes al Violí, sempre m’han agradat molt aquests limícoles que s’alimenten com orenetes. Un grup d’uns 50 batallaires (Calidris pugnax) que aterraven en un camp inundat proper a la torre de l’Aufacada, alguns d’ells amb un incipient plomatge de cria i amb moltes ganes de brega entre ells feien l’espècie 94 del 2021. I les tres darreres espècies tretes el dissabte; la 101 el xatrac gros (Hydroprogne caspia) )sempre m’ha cridat molt l’atenció el bec tan gros i tan vermell i el contrast que fa amb el capell negre) 15 exemplars a les Salines de Sant Antoni. Al mateix lloc, uns 20 exemplars de curroc (Gelochelidon nilotica), no se ben bé per què però és un ocell que m’agrada, pujaven la llista a 102 espècies. I finalment l’espècie 103 d’enguany, l’escassa gavina capblanca (Chroicocephalus genei).
L’endemà anàvem al Garxal i com a espècie 105 sumava el tètol cuanegre (Limosa limosa).
El diumenge i el dilluns els van dedicar a visitar la Ribera d’Ebre i el poble de L’Ametlla (BEB), sumant una espècie diferent cada dia. La 108 va ser el picot garser petit (Dendrocopos minor) a ribes del Riu Ebre a Miravet (REB) i 5 abellerols (Merops apiaster), espècie 109, en migració activa sobrevolant les cales de L’Ametlla.

Dimarts, ja a Barcelona, veig que els passeriformes migradors ja es van veient. Dimecres 4 tinc la sensació que val la pena anar al Parc del Laberint d’Horta. Tinc un neguit que em diu que hi trobaré els primers mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix). I efectivament, sé on anar a buscar-los i no fallen. Elevo la llista a 111 espècies.

Però segueixo sense la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus). A més, camí de casa pel camí més llarg i buscant creuar tots els parcs i places enjardinades que hi ha fins a casa buscant-la, salta un missatge al grup de whatsapp CAT Twitch que han vist un papamosques de collar (Ficedula albicollis) mascle en un parc a l’Hospitalet de Llobregat (BAR). Tot el bon rotllo per haver tret els mosquiters i el mastegatatxes queda una mica enfosquit per aquesta troballa i el “dip” de la cotxa cua-roja.
El dimecres 7 treuen un papamosques de collar (Ficedula albicollis) al Parc de les Planes a l’Hospitalet (BAR) de Llobregat, el dissabte 10 una altre a Montjuïc a Barcelona (BAR) i un a Sant Pere de Ribes (GAF) i el diumenge 11 un tercer exemplar al Parc de Vil·la Amèlia, també a Barcelona (BAR). Aquesta és una espècie de les que se’m resisteix. Al 2013 i al 2019 hi van haver influx d’aquesta espècie a Catalunya i malgrat haver-lo buscat no vaig aconseguir trobar-ne cap. Aquest any no se’m podia escapar.
Així és que el dissabte 10 baixo al Parc Central de Nou Barris a veure si tinc sort i terç el meu exemplar. Però no tinc sort. Si que observo la que és la meva espècie 112 per aquest any 2021, bec de corall senegalès (Estrilda astrild). Un grupet de 8 exemplars.
Com que el dissabte no vaig tenir sort, dilluns 12 vaig al Parc de Vil·la Amèlia, aquest mateix matí s’ha vist i no crec que marxi. Només passar per la porta veig al grup de whataspp, CAT Twitch que el Joan Miquel Díaz és al parc i l’acaba de veure. El truco per telèfon i ens trobem. Em porta a on ell l’ha vist i fet una foto. Malauradament no el localitzem. Ens hi estem gairebé dues hores, cap al final ens trobem amb l’Artur Degollada que ve de l’Hospitalet on no ha trobat l’exemplar del Parc de les Planes. Em queda poc temps i sembla que faré un altre “dip”. Ens separem els tres per cobrir més superfície del parc. Jo me’n vaig als castanyers d’índies on el van veure per primera vegada. M’hi estic una bona estona i res. Decideixo anar cap a on el Joan Miquel l’ha vist abans i, TA-TXAN! Allà el veig! Papamosques de collar (Ficedula albicollis) al sac.
Una cosa que ens crida l’atenció és que no té taca blanca a les primàries, cosa que ens crida l’atenció perquè aquesta taca és un dels trets distintius d’aquesta espècie. També observem que el collar no és blanc del tot, si no que al clatell és una mica gris. Dies més tard, al mateix grup de whataspp, CAT Twitch el Ferran Lopez comenta que possiblement no sigui un exemplar pur i sigui un híbrid. També m’ha ha dit el meu nebot comentant la jugada, que a ell no li semblava un exemplar pur. Així és que no me’l sumo. Quina desil·lusió.
El dimecres 14, passejant pel barri sento un rossinyol (Luscinia megarhyncos) cantar des de la copa d’uns pins que hi ha davant de la porta del Mercadona. És la meva espècie 113 d’enguany. També observo els primers falciots negres (Apus apus) i ballesters (Apus melba) fent passades baixes i xisclant.

Divendres 16. Després del desengany del híbrid de papamosques de collar, decideixo provar sort amb l’exemplar de Montjuïc. Aquesta setmana s’ha anat veient i em fa l’efecte que és amb el que tinc més possibilitats. Arribo a lloc a les 15:10 i m’hi estic 40 minuts sense cap senyal de papamosques. Encara tinc temps, però i decideixo anar cap a la zona dels roures que hi ha una mica més amunt. Allà vaig bimbar el papamosques menut (Ficedula parva). Decideixo, però passar pel pàrquing més proper al Palau Sant Jordi. També està en una zona de pineda i m’han dit que el papamosques que busco també es mou per aquí. Encara no he travessat la carretera que veig un ocell comportant-se com un papamosques que s’atura en una branca d’un pi. Aixeco els prismàtics i… I res!. És un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). Una mica decebut marxo cap als roures a veure què.
Encara no hi he arribat que entre els matolls observo un altre ocell blanc i negre. Al tanto!. Busco un collar blanc pur i ample, però no el trobo. És un altre exemplar de mastegatatxes. Arribo als roures i és un festival de mosquiters!. 4 exemplars, potser algun més, de mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix). Mosquiters de passa (Ph. trochilus) i mosquiters pàl·lids (Ph. bonelli) cantant sobre el meu cap i algun mosquiter comú (Ph. collybita). M’hi passo una hora aquí gaudint i identificant mosquiters.
Ja hauria d’anar passant, però decideixo tornar a la zona del papamosques. Passo pel pàrquing que hi ha a la pineda i des d’allà, en una de les quatre alzines a l’altra banda del carrer hi veig una bola blanca en una branca. Alço els binocles i ara si! Estic davant d’un magnífic i llustrós mascle de papamosques de collar (Ficedula albicollis) que és la meva espècie 309 per Catalunya i la 114 d’enguany. Llàstima que no porto la càmera perquè la poca estona que es deixa veure s’exposa força. Es mou per les alzines i un pi proper. Penjo a whatsapp que encara es veu i el Rafa Armada em pregunta on. En menys de 20 minuts arriba amb la seva companya Alejandra. El papamosques no es veu però en cinc minuts el localitzem de nou una mica més enllà. A mi se’m fa tard i els deixo al dos intentant fer fotos al bitxo. Abans de marxar, però, en un tanca d’un camp de baseball proper m’està esperant un exemplar mascle de bitxac rogenc (Saxicola rubetra). És la meva espècie 115 de l’any 2021 a Catalunya.
Me’n vaig cap a casa pensant que ha estat una tarda de les que fan afició. Marxo molt satisfet. Aquest abril està essent molt bo per a mi.
El dissabte 17 vull treure el màxim del matí, tenint en compte que no puc sortir del Barcelonès. Em penso que la millor opció és anar al Besòs. Pot ser un bon pol d’atracció pels migrants que aquesta setmana remoguda meteorològicament, hagin arribat a l’àrea. Al costat de l’estació elevadora d’aigües residuals hi ha una parella de puputs (Upupa epops) que estan festejant. Segons em comenta més tard el Quique Carballal, l’any passat van criar en uns edificis propers.
La veritat és que és un bon matí de migrants. Hi sumo tres espècies a la llista del 2021. Tallarol de garriga (Sylvia cantillans – em sembla que li han canviat el nom ara -), capsigrany balear (Lanius senatos badius), una femella i oreneta de ribera (Riparia riparia) eleven a 118 les espècies observades aquest any. Però hi altres espècies de migrants que alegren el matí com la gran quantitat de cueretes grogues (Motacilla flava) de diferents subespècies, o els mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) que canten als arbres dels laterals del Parc Fluvial a Sant Adrià de Besòs.
Diumenge 18 havent dinat, A casa tothom està embolicat amb les seves coses i tinc un parell d’hores per dedicar al birding. Em decideixo a tornar a Montjuïc, aquest cop amb la càmera, per fer alguna foto al papamosques de collar. El lloc on es veu és un descampat que es fa servir per aparcar els cotxes quan hi ha alguna activitat al Palau Sant Jordi. Aparco uns metres allunyat de les alzines, però hi ha un cotxe just davant dels arbres, fent-me la guitza. M’hi estic gairebé una hora i el papamosques no treu el nas, ni el collar. Tampoc puc anar a la zona de roures perquè hi ha un grup de nois i noies fent botellón. Deu ser l’aniversari d’algú del grup perquè en un moment es posen a cridar (crec que ells pensaven que cantaven, però no) el “cumpleños feliz”.
No me’n torno sense res. El mastegatatxes s’hi ha posat bé.

El 21 és l’aniversari del meu fill i de regalet “el destí” m´ha dut una parella de xoriguer (Falco tinnunculus) al veïnat. Sento els seus crits aguts pel celobert i el dia 22 aconsegueixo alguna foto amb el mòbil. Hi ha un membre de la parella aturat a l’antena de la tele dels veïns. El dia 28 aconsegueixo algunes fotos de la femella amb la càmera.


Divendres 30. Ahir vaig treballar fins tard i avui, enllestida del tot la feina que tenia, el meu cap m’ha donat el dia lliure. Em sembla que és el millor cap que he tingut mai!.
Com que porto el prismis, perquè ja tenia previst passar pel Parc del Laberint d’Horta, aprofito que tinc molt temps i decideixo anar a Montjuïc. El dimecres van veure un altre papamosques de collar no gaire lluny d’on es va veure el primer i decideixo anar-hi. No porto càmera. Porto massa pes a la motxilla.

Només arribar al lloc on vaig veure el papamosques de collar em foto en un jardí. Hi ha tot de pals i cintes de plàstic demarcant un circuit. Veig que hi ha gent amunt i avall en bicicletes de muntanya a força velocitat. Ara ho veig! Hi ha un cartell que anuncia que demà, primer dia de maig, hi ha una competició internacional de BTT. Sort que me n’adono i veig, a temps d’enretirar-me, dos nanos que venen follats (perdó) amb les bicis. Lògicament no hi ha cap ocell per la zona. Me’n vaig!.
El lloc és prou xulo, tenint en compte que estem en un parc periurbà amb força carrers. Hi ha uns quants roures, unes quantes alzines escampades i al voltant de la tanca de la pista d’atletisme i camp de hoquei gespa hi ha matolls. Només arribar veig un munt de mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli), alguns mosquiters de passa (Ph. trochilus) i força mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i papamosques gris (Muscicapa striata), espècie 119 per a la llista del 2021. M’hi estic força estona mirant-me l’alzina i el roure que estan de costat gairebé al mig de l’esplanada. Em poso d’esquena al sol a l’ombra d’una alzina. D’aquesta alzina surt un ocell que s’atura al roure del mig. És una piula dels arbres (Anthus trivialis) de guia: pit i flancs beix amb marques negres al pit molt marcades, mentre que al flanc aquestes taques són molt primetes. En un moment donat baixa a terra i l’acompanyen 2 exemplars més. En total hi ha tres piules dels arbres. Espècie 120.


Veig que dos ocells s’aturen al mateix roure. En localitzo a un. No m’ho puc creure. Tinc just davant meu un dels ocells que més m’agrada!. Un mascle d’hortolà (Emberiza hortulana). 121 espècies. I en una altra branca hi ha un altre exemplar. En total n’hi ha 2.
Vaig cap a la zona dels roures que és a uns 150 metres més enllà. Hi ha força moviment. Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), papamosques grisos (Muscicapa striata). I uns quants ocells migradors d’aquells que fa il·lusió veure’ls: un exemplar de mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), 1 tallareta vulgar (Sylvia communis), 2 cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus) i 1 bitxac rogenc (Saxicola rubetra). També sento el crit d’un mussol comú (Athene noctua). En total deixo la meva llista de l’any 2021 en 124 espècies.


A veure que ens porta el mes de maig.









