Arriba el mes d’agost, comença a haver moviment de migradors. Els més precoços es posen en moviment. A més, a casa, és el mes de les vacances. Aquest any ens espera Galicia i l’Alt Empordà.
Diumenge 1 tarda. A casa estan fent el dropo i jo ja fa temps que vull mirar de fer alguna bona foto a les orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica) de la Vall de Pomar a Badalona (BAR). Alguna aconsegueixo fer tot i que no massa bona. No he vist les orenetes aturades enlloc, volen lluny, són més mal fiades que les orenetes comunes (Hirundo rustica).
No les puc comptar amb seguretat, però diria que n’hi deuen haver entre 5 i 7 exemplars, cosa que semblaria indicar que la població badalonina es manté estable i possiblement a l’alça.
El segon objectiu que tenia per aquesta sortida era provar de trobar el possible picot garser petit (Dendrocopos minor) que m’ha semblat sentir en ocasions anteriors. Però aquest cop no hi ha hagut sort i no he aconseguit localitzar-lo, si és que hi és. Hauré de tornar-hi la primavera que ve, quan sigui més vocal i fàcil de sentir-lo.
El que si que he vist, i no m’ho pensava, és una exemplar de papamosques gris (Muscicapa striata). Crec que cria per la zona tot i que només puc assignar-li un codi A1 de l’atles de nidificants. L’any 2018 i 2019 ja el vaig treure per la mateixa àrea.
Només vaig poder fer aquesta fotografia que, malgrat sembla feta per a un concurs d’identificació, ens permet identificar l’exemplar com a un individu juvenil.
I ARRIBEN LES VACANCES! Aquest any ens n’anem a Galicia, a les Rias Baixas. Tenint en compte que hi anem a la segona meitat d’agost, pot ser bo per limícoles. I marines, que a Catalunya no els hi faig massa cas, o gens. De fet, però, els dies que estem a Galicia no empaito ocells de forma, diguem-ne activa. Vaig fent, de forma relaxada i allà on anem vaig fent.
El dia 16 anem a les Islas Cíes i el 18 a les Islas Ons que són d’aquells llocs mítics entre els ornitòlegs. Allà, fins a la dècada del 60, hi havia colònies de cria de somorgullaire (Uria aalge), una espècie d’àlcid semblant als pingüins de l’hemisferi sud. Colònies ara desaparegudes tot i que es té noticia de que les darreres parelles van criar al 2013 i potser al 2018.
Des del punt de vista ornitològic poca cosa. Paisatge meravellós i bon mejar, això si.
El dia 18, a les Ons, però, vaig sumar la meva espècie 317 per a la Península. El gavinot (Larus marinus). La veritat és que al principi no em creia que era davant d’un gavinot i no vaig fer-li massa cas. Tant poc cas, de fet, que no vaig fer-li cap foto i vaig seguir caminant. Em pensava que no podia ser. Creia que no arribaven tant al sud. Però l’evidència (mida, color, etc) em feien ballar el cap.
Per sort, a la tornada l’exemplar seguia al mateix lloc (si hagués marxat no m’ho hagués perdonat mai) i llavors si. Amb l’ajuda de la meva filla que m’aguantava els prismàtics mentre jo hi apropava el mòbil, vaig poder fer alguna cutrefoto (allò que en anglès en diuen record shot, per poder confirmar, o no, l’espècie. A través del meu nebot, el Pau Garcia Campderròs, vaig fer arribar les fotos a l’Antonio Sandoval, expert ornitòleg gallec gran observador de marines a Estaca de Bares, qui em va confirmar la identificació com a gavinot i em va comentar que hi ha una petita població nidificant a Galicia i que a Estaca es veuen exemplars residents.
El gavinot és d’aquelles espècies que quan comences la veus a l’hivern a les platges catalanes. Quan en saps una mica més, veus que segurament devia ser una altra cosa i acabes esborrant-la de la teva llista. Bé, almenys aquest és el procés que jo vaig seguir. I des de que el vaig esborrar no he estat segur de haver-lo vist mai. Per fi tinc constància gràfica del bimbo.
L’endemà, dia 19, vaig tornar a veure’n un exemplar en unes roques a San Vicente do Grove. Us deixo un parell de fotos testimoni.
I a partir del 24 d’agost es desplacem a l’Alt Empordà, a la zona dels Aspres. Quin lloc tan magnífic! Vinyes, oliveres, estanys … Aquest any estic decidit a aprofitar a tope el temps que estem a l’Empordà!. Vull sortir cada dia, per poc que pugui.
Si hagués de triar una espècie per identificar-la amb les meves vacances a l’Alt Empordà seria el falciot pàl·lid (Apus pallidus). Espècie ben distribuïda per l’Alt Empordà amb colònies de cria a Pau, Garriguella… A Garriguella crien al campanar i en algun edifici proper. A Pau ho fan en un gran casalot a la façana que dona al carrer del Llop.
El dia 25 vaig a la Reserva Natural Integral 1. D’allà les observacions més destacables són un falcó de la reina (Falco eleonorae) espècie 156 per a la meva llista d’enguany i que ja fa dies que es veu per la zona, sobretot al dormidor d’Aiguaclara on s’alimenta dels passeriformes que hi van a dormir. 5 exemplars d’agró blanc (Casmerodius albus), 5 exemplars de capó reial (Plegadis falcinellus), 55 ex. de flamenc (Poenicopterus roseus) i l’espècie 157 de la meva llista, el xarxet comú (Anas crecca).
El dijous 26, de bon matí i només sortint de casa a Garriguella sento 2 exemplars de torlit (Burhinus oedicnemus) fent el seu cant tan característic. Es l’espècie 158.
Avui vaig a Delfià. És un lloc amb camps de conreu, vinyes i bosquines. Hi ha algunes construccions humanes esparses i una petita bassa força natural. Vull dir que no té parets de ciment. Aquesta bassa és un hotspot de biodiversitat en aquesta àrea. Aquest any però té molt poca aigua. Tot i això dona molt de joc.
El més destacat d’aquest divendres van ser 1 exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus) que passa sobrevolant els camps de conreu. Entre les espècies migrants, 1 exemplar de còlit gris (Oenanthe oenanthe) i 2 exemplars juvenils d’escorxador (Lanius collurio). De tota manera, l’espècie del dia va ser la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla). Una espècie molt escassa a Catalunya on només cria en comptats llocs i que a l’Alt Empordà tenim la sort de comptar amb una petita població nidificant. Si voleu ampliar-ne la informació, podeu anar a http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CALBRA i a https://www.birdingemporda.com/wp-content/uploads/situacio-actual-de-la-terrerola-vulgar-calandrella-brachydactyla-a-l_emporda.pdf
En acabar el matí deixem la meva llista anual en 160 espècies havent sumat el còlit gris i la terrerola vulgar.
Dissabte 28 anem a Vilaüt. Malgrat aquest any està ben sec, sempre és un bon lloc per passejar-hi i veure ocells. En aquesta ocasió el més remarcable són 2 exemplars d’arpella vulgar (Circus aeruginosus), 3 exemplars de corb (Corvus corax). I les espècies noves per a la llista 2021 a Catalunya, 3 exemplars de gaig blau (Coracias garrulus) i 1 exemplar del cada dia més rar i escàs botxí meridional (Lanius meridionalis), espècie en franca recessió arreu del territori.
El diumenge 29 torno a anar a la Reserva Natural Integral 1. En època medieval podies anar en barca des de Castellò d’Empúries a Roses en barca per els estanys que hi havà entre les dues poblacions. El lloc on vaig és del poc que queda d’aquells estanys. Avui hi trec una espècie més per a la meva llista: 2 individus de fumarell carablanc (Chlidonias hybrida). Ja anem per 163. Vaig provar de fer-ne fotos, però només he aconseguit una sèrie de “record shots”. Ja sabeu, fotos de mer__
També hi veig un exemplar d’arpella vulgar (Circus aeruginosus), 57 exemplars de flamenc (Phoenicopterus roseus), 2 exemplars de capó reial (Plegadis falcinellus), 2 més d’agró blanc (Casmerodius albus) i 166 exemplars de cigonya blanca (Ciconia ciconia), el grup més nombrós que hi he observat aquest any.
I per acabar el mes d’agost, el dilluns dia 30 torno a anar a Delfià. Tinc el sentiment de que avui veure l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus). I dit i fet! Aparco el cotxe i el sento reclamar i picar amb les ales. Segons després s’atura al mig del camí uns metres davant d’on he deixat el cotxe i espero a que el sol s’aixequi una mica més per començar a caminar. És l’espècie 164.
Abans que surti el sol del tot, un torlit (Burhinus oedicnemus) em fa saber de la seva presència amb el seu cant.
Al mateix camp de l’altre dia hi veig 3 individus de terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i a l’hora de marxar, en un guaret, hi veig 15 exemplars de pardal roquer (Petronia petronia) alimentant-se entre els cards que hi creixen.
I fins aquí el mes d’agost. A veure que ens durà el mes de setembre!.
Txumibirds 