Setembre sempre m’ha agradat. No només perquè és el meu mes, a més els ocells que han criat més al nord ja van baixant cap a terres més càlides i és una bona oportunitat per veure aquestes espècies migrants.
Segueixo a l’Alt Empordà i em ve a la memòria que el dia 3 de setembre de l’any passat vaig veure un exemplar de xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris). Sé que des de fa uns dies, potser alguna setmana (no s’ha fet públic al públic en general), torna a veure’s un exemplar a la zona dels Tres Ponts. Així que el dia 1 vaig cap a la Reserva Natural Integral 1 però sense massa intenció d’anar-li al darrere.
El més remarcable d’avui són 3 exemplars d’agró blanc (Casmerodius albus), 12 de capó reial (Plegadis falcinellus), l’exemplar de falcó de la reina (Falco eleonorae) que ja vaig veure el dia 25 d’agost i, camí del cotxe, 2 exemplars no identificats de bec de corall (Estrilda sp.). Abans de marxar del lloc, però, em vaig dedicar a revisar tots els ànecs que estaven a la vista i en un racó de la llacuna va saltar la notícia en forma de xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), la meva espècie 169 d’enguany a Catalunya.
Gairebé un any més tard, tornava a veure’l. Aquest cop, però, la observació no va durar gaire. El xarxet va anar nedant cap a la dreta per amagar-se darrera la vegetació. No vaig tenir temps de preparar la càmera i fer-ne foto. Pel que sé, s’ha anat veient amb posterioritat tot i que no se n’ha fet massa publicitat.
Més tard anem a passejar pel camí de ronda de Port de la Selva i entre les urbanitzacions de Cap de Bol i Sarnella en un grup d’uns 15 pardals comuns (Passer domesticus) n’hi torbo un de leucístic amb força plomes blanques. Malauradament tampoc vaig ser a temps de fer-li cap fotografia.
El dijous 2 és ple d’activitat ornitològica. De bon matí marxo a Delfià. Només arribar sento el torlit (Burhinus oedicnemus) cridant i al cap de poc ja passa volant a poca alçada l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que acaba aterrant enmig del camí a pocs metres del cotxe. Aquest matí hi ha un estol de més de 4 individus de còlit gris (Oenanthe oenanthe) als conreus i un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) ronda pels arbres. Sobrevolant els camps passen 3 corbs (Corvus corax). Penso que potser són els mateixos que fa uns dies vaig veure camí de Vilaüt. No hi ha pas tanta distància en línia recta.
Però el que més em va cridar l’atenció va ser l’estol de, com a mínim, 52 exemplars de pardal roquer (Petronia petronia) aturats en uns arbrets propers a la bassa. Tot i no tenir un plomatge molt conspicu és un ocell, al menys per a mi, força atractiu.
Com ahir, tornem a anar a Port de la Selva a caminar pel camí de ronda. Avui des del far de S’Arenella al poble. Aparquem al far i només començar a caminar veig dues orenetes que em semblen una mica estranyes. Efectivament, són orenetes però no vulgars. Un parell d’orenetes cua-rogenca (Cecropis daurica) que baixaven a terra per agafar fang d’un bassal. Ambdues sortíem volant en la mateixa direcció. Estaven agafant material per refer el niu. Aquesta espècie pot fer fins a tres postes a l’any i te la pots trobar criant els polls fins al mes d’octubre. Potser en aquesta capacitat hi podem trobar la raó de la seva expansió per terres catalanes com a reproductora. I sabeu què?. La càmera era a casa.
Cap al vespre, amb la meva muller, anem al Matà. Habitualment, a l’estiu, és el lloc més interessant per a veure-hi ocells. Aquest any, però, tot està molt sec i només hi ha una superfície molt petita amb aigua, distant i envoltada de vegetació massa alta per tenir una bona visió de la bassa. No aconsegueixo veure massa, però si us interessa saber el què, podeu fer-ho en aquest link: https://ebird.org/checklist/S94080400
I tot i que no és un ocell, també vaig bimbar un exemplar de llúdriga (Lutra lutra) des de l’aguait del Bruel. Durant uns quants anys, potser 4 o 5, vaig col·laborar amb l’equip que va reintroduir-les a l’Empordà. Es tractava de quedar-te en el punt del curs d’aigua que t’assignaven per veure si en veies cap. Efectivament, no en vaig veure mai ni una. Finalment i sense buscar-ho, com solen passar aquestes coses. La he vist.
I arriba el darrer dia de vacances, el diumenge 5. No vull deixar passar aquest dia sense una mica més de birding, així és que torno a la Reserva Natural Integral 1 per acomiadar-me. Hi trec un exemplar d’ànec cuallarg (Anas acuta), i un exemplar que passa volant sobre meu d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) que pugen la meva llista a 170. A uns arbres propers hi ha el falcó de la reina (Falco eleonorae) que ja he vist dos cops abans i en una torre de l’electricitat, un exemplar de falcó pelegrí (Falco peregrinus). Però el que potser em va agradar més (aquest cop duia la càmera) va ser la boscarla dels joncs (Acrocepalus schoenobaenus) que s’hi va posar prou bé com per poder fer alguna “record shot”. Normalment els components del gènere Acrocephalus no surten d’entre la vegetació. Aquest va perdre la vergonya i vaig poder gaudir-ne una bona estona. Bon acomiadament de les vacances. I deixem la llista en 172 espècies.
Fins el dia 24 no torno a fer res relacionat amb els ocells. Com cada any pujarem els caps de setmana dels mesos de octubre i novembre a la Vall de Camprodon. Aquest any hem agafat, a més, el cap de setmana llarg de la Mercè. I només arribar a Camprodon, espècie nova per a la meva llista d’enguany, és la 173. Un exemplar de merla d’aigua (Cinclus cinclus) sota el pont.
Havent dinat i per aprofitar el solet que fa, pugem a la muntanya. Anem a uns prats que coneixem una mica més amunt de Setcases. I surt el primer exemplar de trencapinyes (Loxia curviostra), ocell 174 en la llista 2021. S’està comentant que aquest any hi ha força trencapinyes en moviment per zones on no sol ser habitual. Aquest cap de setmana cada dia l’he vist. Potser és un d’aquells anys d’invasió. Ho haurem de veure.
Dissabte 25 pugem a passar el matí a Vallter 2000. Normalment hi ha poca cosa, però són “especialitats” d’alta muntanya que si no hi vas no les trauràs. De tota manera, d’aquestes especialitats, només localitzo la llucareta (Carduelis citrinella). La llista 2021 puja a 175 especies. La llista completa de les observacions d’aquest matí la trobareu aquí https://ebird.org/checklist/S95129855 El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) suma l’espècie 176.
Torno a veure una merla d’aigua (Cinclus cinclus). I tot i que per aquesta zona hi ha rierols d’alta muntanya ben bonics, la veig a la riba d’un dipòsit d’aigua que l’estació d’esquí destina a fer neu quan no ha nevat molt. Aconsegueixo fer algunes fotos, gens bones i molt lletges. Us en deixo alguna aquí.
A casa passa un grup de 5 corbs (Corvus corax) i aprofito per fer-ne unes fotografies (que dit sigui són pèssimes). Però mirant-les a l’ordinador observo que un dels corbs que surt en una cantonada d’un parell de fotos no és un corb. M’ho miro millor i és un exemplar de morfo fosc d’àliga calçada (Aquila pennata). Aquesta si que no me l’esperava i pujo la llista a 177. Amb tota seguretat és un exemplar en plena migració cap a l’Àfrica.
Diumenge 26 anem a passejar per les muntanyes properes a Abella, un petit nucli de cases que pertany a Vilallonga de Ter. En els boscos d’aquestes muntanyes hi trobo dues de les seves “especialitats”, la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), deixant la llista en acabar el cap de setmana en 179 espècies.
Txumibirds 