Darrerament hi ha hagut força canvis en la taxonomia dels ocells. Algunes espècies canvien de gènere i de família. També hi ha hagut canvis en els noms oficials en català. Però aquests canvis no s’han recollit en una nova llista patró oficial pels ocells de Catalunya. En canvi s’ha publicat el tercer atles d’ocells nidificants on s’inclouen alguns d’aquests canvis. Per mantenir el mateix criteri que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), a partir de l’entrada d’aquest mes, empraré els noms usats en aquest tercer atles, mentre no es publica una actualització de la llista patró per part del Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC). El que no sé és que faré amb el ocells que no crien a Catalunya i que, per tant, no estan inclosos en l’atles. Hauré de fer servir el diccionari dels ocells del món recentment publicat pel Termcat https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233

Inicio el 2022 a Banyoles. El dia 1 sortim amb els amics a fer un recorregut senzill pels Aiguamolls de La Puda, al costat del llac. Vam comptar un total de 39 cigonyes blanques (Ciconia ciconia). Temps enrere, les cigonyes, marxaven a la tardor cap a l’Àfrica a passar l’hivern. Però des de fa uns anys, amb l’augment de la temperatura, alguns exemplars prefereixen no jugar-se-la en un viatge migratori ple de perills i quedar-se a Europa i provar sort. Aquests 39 exemplars són dels que prefereixen quedar-se. La llista del ocells vistos a La Puda podeu veure-la aquí: https://ebird.org/checklist/S99805397

D’allà vam travessar la carretera per anar al Bosc de les Estunes on els adolescents van passar una bona estona explorant les esquerdes. I jo vaig treure aquests ocells: https://ebird.org/checklist/S99807037

Com que sóc a Banyoles, acabem d’iniciar el 2022 i el gavinot (Larus marinus) és a menys de 50 metres d’on estic allotjat, torno a la riba del llac on el localitzo de nou. Aquest any m’he fet el propòsit de fixar-me més en els gavians. Sempre els he tingut una mica oblidats i crec que és una errada. La diversitat de plomatges i la variació individual dóna molt de joc. A més sempre pot aparèixer algun exemplar d’alguna espècie poc comuna i si no estàs preparat pots passar-la per alt.

Com ja vaig comentar en l’entrada del meu bloc https://txumibirds.home.blog/2022/01/04/desembre-2021/ esperava un gavià força més gran que els altres. I no va ser així, al menys quan el vaig veure per primera vegada. Era just al costat d’un gavià argentat (Larus michahellis) i em va costar adonar-me’n que l’havia trobat. Si que el vaig veure sensiblement més gran i amb el bec més gruixut, però reconec que si no hagués sabut que hi havia un gavinot, potser me’l “menjo”. En aquest cas el plomatge (un exemplar de primer hivern) amb un disseny definit donava la impressió de net en contraposició al plomatge de primer hivern del gavià argentat, en el que les grans cobertores són bàsicament marronoses i donen una impressió “ bruta”. El tret que també em va ajudar a localitzar el gavinot van ser les terciàries amb marges i taques blanques força grans, mentre que en les del gavià argentat són fosques. La diferència de mida poc marcada pot ser donat pel fet que els mascles de gavià són més grans que les femelles. Aquest tret ens pot servir per sexar-los sempre que puguem fer una comparació directe entre els individus i siguin ocells extrems donat que hi ha força solapament. En el cas de les d’aquestes fotos podria tractar-se d’un mascle de primer hivern de gavià argentat.

El dia 1 ja sabia que buscava i em va ser més fàcil relocalitzar-lo (l’experiència en l’ornitologia és bàsica) gràcies a les taques blanques de les terciàries. En aquesta ocasió estava envoltat de força gavians i vaig tenir la oportunitat de comprar la mida. En les fotos que segueixen al costat d’un gavià argentat, probablement, femella.

Diumenge dia 9 tinc el matí lliure i me’n vaig als Espais Naturals del Riu Llobregat. No fa fred, però fa força vent cosa que no és bona per a la observació d’ocells, almenys els passeriformes.

Com que arribo d’hora, baixo pel camí de la Bunyola fins al mirador de la maresma de Cal Tet. I ha un grup de 12 fredelugues (Vanellus vanellus) i entre elles una daurada grossa (Pluvialis apricaria).

Quan obren, vaig cap als Espais Naturals del Riu Llobregat. El primer que miro és al riu i sota el pont de Nelson Mandela. El primer que em crida la atenció és un agró blanc (Ardea alba) al riu. Riu amunt hi ha 6 exemplars de flamenc rosat (Phoenicopterus roseus), 10 exemplars d’ànec blanc (Tadorna tadorna) i grups més o menys nombrosos d’ànec collverd (Anas platyrhynchos), xarxet (Anas crecca), ànec griset (Mareca strepera) i morell caproig (Aythya ferina). Vaig estar buscant si hi havia algun morell de plomall (Aythya fuligula) però sense sort.

Habitualment, després de treure el nas al riu, vaig cap a la maresma de Cal Nani. Però en aquest ocasió decideixo baixar directament cap a la torre que hi ha a la gola del Llobregat a veure marines i la platja de Ca l’Arana. En arribar-hi vaig veient petits grups de gavines capnegres (Ichthyaetus melanocephalus) remuntant el riu. Ara un grup de 8, ara un de 5, 8 més, 2 i un darrer grup de 8 més. Em sembla veure’n una amb el cap completament negre però intento localitzar-la entre un grup que s’ha aturat al riu però no ho aconsegueixo. Potser ha seguit riu amunt.

Al mar 4 exemplars de mascarell (Morus bassanus) i un grup de 11 individus de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) cap al sud i alguns altres exemplars de Puffinus que no puc assignar-los a l’espècie.

Malgrat que aquest hivern no s’ha citat, segons dades d’Ornitho.cat, l’observatori de Cal Tet és un bon lloc per observar el bitó (Botaurus stellaris) a l’hivern. Decideixo anar-hi i de camí em trobo amb un vell conegut, el Lluis Gustamente. Ens aturem uns minuts per comentar el matí. Ell també té la impressió de que està tot forçat aturat. Jo ho venia pensant, però pensava que era jo que no tenia un bon dia (a part del vent). Però el comentari del Lluis em ratifica en la meva opinió.

Un cop al observatori, res. Un parell d’oques comunes (Anser anser), un becadell (Gallinago gallinago) i una arpella comuna (Circus aeruginosus) que fa un parell de passades sobre els canyissars. Per cert, si voleu llegir coses molt interessants sobre les arpelles comunes feu una visita a quest post del blog de l’Abel Julien: https://abeljulien.blogspot.com/2022/01/arpelles-transvestides.html

Ja vaig tornant. Abans però m’aturo a la maresma de Cal Nani. Com el dia, molt poca cosa. En acabar el matí la meva llista de l’any 2022 va per 69 espècies.

El cap de setmana del 15 i 16 em moc prop de Barcelona. Dissabte passeig amb la meva parella pel barri de Canyet de Badalona fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i torna per sota de la Creu de Montigalà. De remarcable, un lluer (Spinus spinus) a la masia de Ca l’Alemany. L’itinerari, partit en dos, anada i tornada, el podeu veure aquí: anada https://ebird.org/checklist/S100752700 i tornada https://ebird.org/checklist/S100755363

I diumenge vam anar cap a La Rierada (P.N. Collserola) a Molins de Rei (BLL). De fet aquí hi ha una masia que es diu Can Campderrós i volia anar a veure-la. A Can Planes hi veig tres durbecs (Coccothraustes coccothraustes), un d’ells un mascle. A mitja setmana encara no me l’he tret del cap. Quina preciositat d’ocell. Aquí l’itinerari: https://ebird.org/checklist/S100829536

Com que l’any 2021 ens ho vam treballar força bé, la meva empresa ens ha donat 2 dies extres de vacances pel 2022. El dimecres 19, en plena onada de fred, decideixo anar al Delta del Llobregat. Tinc la intenció de fer bàsicament platja i mar. Hivern i més amb fred sempre pot donar bones observacions.

A les 8 del matí ja sóc a la torre que hi ha a la platja del Prat, davant de la llacuna de La oberta. Fa un fred que pela (4 Cº), vent i núvols. A més se m’ha trencat la cremallera de la jaqueta i m’estic quedant “de palo”, com deia un company. Mentre me’n recordo del fabricant de la cremallera mirant al mar, del sud venen 2 ocells grossos volant. Primer penso que són 2 mascarells (Morus bassanus). Però no. Ni la forma de volar ni la coloració és la de mascarell. S’aturen uns metres més enllà dins el mar i el cor em fa un bot!. Cos bastant enfonsat a l’aigua, bec gros i punxegut en posició horitzontal respecte la superfície del mar. El cap també es veu gros amb el front en forta pendent i pla per la part superior. La gola i la part superior del coll són blanquinoses mentre que la part inferior del coll és negrós com la part posterior i el cap. Ràpidament les identifico com a dos exemplars de calàbria grossa (Gavia immer). S’estan uns minuts nedant i capbussant-se a no gaires metres de la riba per després desaparèixer sense veure-les marxar. La meva espècie 77 per la llista del 2022.

Bon inici, tot i que donat el fred intens augmentada la sensació pel vent i la cremallera trencada no he pogut gaudir-les com es mereixien. Per la llum no he pogut fer-ne fotos. Així ´s que me’n vaig amb una sensació agre-dolça.

Passo tot el dia pel Llobregat però em fa l’efecte que tot està bastant aturat. Al mar molt poca cosa, un cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i 12 baldrigues mediterrànies/balears (Puffinus yelkouan/mauretanicus) a Cal Francès com a més destacable. Jo pensava veure algun paràsit però no he tingut sort.

Tot i el poc moviment, com deia, faig 10 espècies noves per a la meva llista de l’any 2022 al Llobregat: calàbria grossa (Gavia immer), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), martinet blanc (Egretta garzetta), gavià fosc (Larus fuscus), passerell (Linaria cannabina), xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), xivitona (Actitis hypoleucos), capó reial (Plegadis falcinellus), roquerol (Ptyonoprogne rupestris), boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). I una més camí de casa, sobrevolant la Ronda de alt a Cornellà 3 ex. de gralla (Corvus monedula), pujant la meva llista a 87 espècies.

Dissabte 22, a la tarda, vaig al Maremàgnum a Barcelona a fer fotos als gavians. Aquest any m’he fet el propòsit de dedicar més temps a aquest grup per ampliar-ne una mica més el coneixement limitat que tinc. Al Moll de la Fusta hi ha un xatrac xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) que fa alguns picats davant meu i que es deixa fer alguna fotografia.

I diumenge al matí sortida superfamiliar amb la meva parella i el meu fill al Parc del Laberint d’Horta. Me’ls emporto a veure el gamarús (Strix aluco) espècie 88 de la llista del 2022.

La meva parella i jo ens agafem el divendres del darrer cap de setmana de gener de festa i marxem a l’Empordà (Alt i Baix). És un cap de setmana de contacte amb la natura. Divendres al matí anem a L’Escala. El camí des d’aquí a Sant Martí d’Empúries és un clàssic. És un lloc fabulós, carregat d’història (és on primer van arribar les cultures grega i romana a la Península), natura (dunes fixades per pins, la Badia de Roses, el Cap Norfeu) i gastronomia (Sant Martí d’Empúries).

Tot i ser un bonic passeig, vaig veure força ocells. Les polles d’aigua (Gallinula chloropus) es van deixar fotografiar en el rec que envolta l’aparcament. Força corb marí gros (Phalacrocorax carbo) a les roques de les Muscleres Grosses. I dues de les espècies que aquest hivern han estat força presents a casa nostra: un estol força gran de lluers (Spinus spinus) associat amb pardals xarrecs (Passer montanus) en un hortet, un pèl descuidat ara a l’hivern, prop de Sant Martí. I un parell de trencapinyes (Loxia cruvirostra) sobrevolant la pineda prop de l’Hostal Empúries.

Al vespre anem a la Gola del Ter. Un altre lloc màgic de l’Empordà. A mi m’agrada anar-hi a la tarda, quan el sol s’està ponent i la llum incideix plenament a les Medes. Espero trobar-hi algun ocell marí d’aquells que només veiem a l’hivern, però no. Força gavià argentat (Larus michahellis) i gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) i una gamba verda (Tringa nebularia) que arriba volant per passar la nit a la Gola.

Dissabte 29 matí ens n’anem al Matà (P.N. Aiguamolls de l’Empordà). Hi ha força aigua i poca gent. Més fotògrafs que ornitòlegs. Només arribar a les sitges veig 13 agrons blancs (Ardea alba). Un bonic grup d’un ocell que ho havia `passat molt malament però que en l’actualitat cada vegada és més comú. A l’alçada, més o menys, de l’aguiat del Gall Marí hi ha un nombrós estol de territs variants (Calidris alpina), fins i tot n’hi ha un que ja té (o potser és encara té?) el negre de la panxa del plomatge reproductor gairebé sencer. I un corb (Corvus corax) que fa enlairar els territs i un exemplar de tètol cuanegre (Limosa limosa) que no havia vist perquè devia estar amagat en algun lloc.

Seguim cap a l’aguait del Bruel. Només seure als bancs de l’aguait descobreixo un grup de 6 morells de plomall (Aythya fuligula), tres mascles i tres femelles. Quina il·lusió!!. No sé la d’anys que fa que no en veia i, de fet, el seu estat de conservació a Europa està classificat com en declivi. Bé, mirant a ornitho.cat veig que el 9 de gener de 2011 vaig veure un grup d’uns 8 ex. al mateix lloc. 11 anys!. Gens malament. L’hivern del 2021 durant el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya (https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fauna_salvatge_autoctona/cens_hivernal_ocells/censos/documents/darrer_cens/censcat2021.pdf) només se’n van comptar 35 a tota Catalunya, 29 a la demarcació de Tarragona on el Delta de l’Ebre és la localitat catalana on tradicionalment es detecta l’espècie en major nombre i amb més freqüència. I curiosament 6 exemplars, la resta fins sumar els 35, als Aiguamolls de l’Empordà. Ves que no siguin els mateixos!, malgrat que aquest morell sembla no tenir molta fidelitat als seus llocs d’hivernada.

Pels tamarius propers a l’aguait hi sento un teixidor (Remiz pendulinus) que no aconsegueixo veure.

I d’aquí cap a la platja escopetejat!. Tinc moltes ganes d’enfilar-me a la torre de la platja. Hivern, fred i Badia de Roses!. Records de calàbries, ànecs marins i altres ocells marins vistos en aquestes aigües en hiverns d’anys passats. A veure si tinc sort.

Del que si tinc sort és d’haver aconseguit enfilar-me a la torre sense fotre’m de lloros!. Pujar aquella escala amb els prismàtics, el telescopi amb el trípode i la càmera té molt de mèrit i no és fàcil. Ara només faltarà que no hi tregui res.

Prop de la riba no hi ha res. Començo a tenir la mosca darrera l’orella. Però no defalleixo i segueixo mirant amb el telescopi. I finalment, mar endins, 4 ocells nedant. Parts inferiors blanques, galtes i part anterior del coll també blanques, parts superiors negres i un bec ample. Si!!. Estic davant de 4 individus de gavot (Alca torda). Aquest fa 5 anys que no el veia!. I allà lluny, 2 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan).

A la tarda anem a l’Estany de Palau. Volem veure els vols d’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) abans d’ajocar-se. Ens estem una mica més d’una hora a peu de carretera i se’ns sumen uns quants fotògrafs i afeccionats als ocells. Tinc al cap les imatges dels estols d’estornells vistos al dormidor de l’embassament d’Utxesa (SEI) a finals dels 80 inicis dels 90. Si no recordo malament, crec que es calculava que en aquell ajocador hi havia entre 1 milió i 1 milió i mig d’exemplars. Avui no en veiem tants. Hi ha qui diu que n’hi ha uns 100.000 individus, però no fan aquells vols tan espectaculars si no que s’ajunten en grups nombrosos a diferents llocs del carrissar i alcen el vol cap a Santa Margarida on dormen.

D’entre aquests grups, el més nombrós forma un núvol d’uns quants centenars de metres de llargada. No és un grup compacte però la longitud i l’amplada de l’estol és considerable i s’estan una bona estona passant. Sensacional!.

Una cosa bona d’estar-se aturat en un lloc durant força estona és que vas veient com transcorre la vida davant teu. Hi arriben els estornells i també els rapinyaires que ho saben i esperen trobar una oportunitat per sopar estornell. Un astor (Accipiter gentilis), 1 esparver vulgar (Accipiter nisus), 2 aligots comuns (Buteo buteo) i 3 arpelles vulgars (Circus aeruginosus), 1 mascle i 2 tipus femelles. I dic tipus femelles perquè fa uns dies vaig llegir un post molt interessant sobre les arpelles i el seu sexe al blog de l’Abel Julien. Si el voleu llegir-lo, aquí teniu el link https://abeljulien.blogspot.com/2022/01/arpelles-transvestides.html  

A mesura que baixa la llum els ocells es van atansant al carrissar on passaran la nit. Pardals comuns (Passer domesticus), alguns pinsans comuns (Fringilla coelebs), 1 tord (Turdus philomelos), gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis), repicatalons (Emberiza schoeniclus) i cruixidells (Emberiza calandra) són algunes de les espècies que cerquen recer en el carrissar per passar-hi la nit.

Quan marxem veiem els estols d’estornell volant sobre els edificis de Santa Margarida, Roses. Ens hi apropem per veure si finalment veiem els vols espectaculars. No els veiem, però trobem uns pins on passaran la nit. L’anar i venir dels ocells i la seva cridòria és un espectacle. Només per això ja paga la pena l’excursió.

Diumenge al matí fem un passeig prop del Ter a Torroella de Montgrí on trec la cornella negra (Corvus corone) que deixa la meva llista per aquest 2022 en 101 espècie. A veure com va el mes de febrer.