Jo devia tenir al voltant de 7 o 8 anys la primera vegada que un ocell em va cridar l’atenció. Era una puput (Upupa epops). No és difícil que una puput et cridi l’atenció. És un ocell grandet, força vistós tot i que els colors no són massa cridaners, amb una cresta blanca i negra. Però jo, a més, vaig tenir la sort de veure-la molt a prop sense espantar-la.

Estàvem jugant amb un amic a amagar-nos l’un de l’altre, prop d’un restaurant a Canyet (Badalona). Jo em vaig amagar prop del lloc on tiraven les escombraries. Vaig pensar que en Rafel, el meu amic, no vindria a buscar-me enmig d’aquella pudor. 

Qui si va venir va ser aquella puput. Sense saber que jo estava amagat, va baixar buscant menjar. Immediatament vaig quedar atrapat per aquell ocell preciós. I el que ja va ser definitiu va ser quan va començar a obrir i tancar la cresta. S’apropava en Rafel al meu amagatall i ella s’estava posant nerviosa.

Vaig quedar tan atrapat que no em va importar massa que en Rafel em trobés i em toqués parar a mi.

En tornar a casa em vaig posar a regirar els calaixos de l’habitació. Dins d’un d’ells la meva germana hi guardava un llibret amb la portada de color crema que crec que es deia Natura, o potser era el nom de la col·lecció, no podria assegurar-ho. Era la primera guia d’ocells que havia vist en la meva vida.

El llibre estava descosit, li faltaven pàgines i si fos ara ja faria temps que l’hauríem llençat al contenidor de paper per reciclar-lo. Els dibuixos estaven fets a ploma i no tenien color!!. Però els recordo molt evocadors, d’aquells que t’obren una mica la porta i et deixen entreveure tot un món fascinant, el de mirar ocells. Per sort no hi havia limícoles dibuixats. Una guia de limícoles en blanc i negre. No foteu!!.

Però aquells dibuixos, gairebé esquemàtics, van permetre que identifiques la puput, el meu primer bimbo, i van omplir la meva imaginació i evocaven “safaris” prop de casa.

De tota manera aquell episodi de la puput no va anar més enllà tot i posar la llavor de l’interès pels ocells dins meu. Fins que a vuitè d’E.G.B., un altre amic, el Jordi Grifols, em va començar a omplir el cap d’ocells. Ell estava en un grup de natura de Badalona que es deia Taller de Natura i els dissabtes anava a Ca l’Andreu a Tiana a veure com alguns nois més grans posaven anelles als ocells. Increïble!! .

Tot i que em va convidar a anar-hi alguna vegada, jo sempre li deia que no. Burro que era jo de petit (bé, no he canviat massa)!!. Però entre la puput i el Jordi, l’afició pels ocells va anar guanyant força fins a arribar a 2on de BUP. Era l’any 1982.

Allà vaig coincidir amb el Francesc Carbonell, botànic d’afició, que em va presentar al Francesc Serra (FS). I allò ja va ser definitiu. Les sortides els dissabte pel matí al Torrent de l’Amigó tenien no sé què d’especial. Eren sortides multidisciplinàries. En Carbonell ens ensenyava a reconèixer la vegetació del torrent (encara recordo l’arítjol i el nom en castellà, zarzaparrilla de España) i en Serra, els ocells que hi anàvem trobant. Bé, bàsicament li ensenyava a en Carbonell perquè només teníem uns binocles (1) que duia en Serra. Quan ell ja havia identificat l’ocell els hi passava a en Carbonell. Total que quan el binocles m’arribaven a mi, l’ocell ja havia marxat. Em vaig fer un expert en identificar carpons d’ocells.

A partir d’aquí  l’obsessió pels ocells no m’ha deixat ja mai.