Iniciem un nou any però les dades sobre la pand[emia de Covid 19 són molt dolentes; estan desbocades. Apartir del dia 7 tornem al confinament municipal, aquest cop, però, tots els dies de la setmana. Amb aquestes condicions el sortir a veure ocells queda molt limitat.
El dia 6 s’assoleix la temperatura més baixa de tot l’Estat Espanyol des de que es tenen registres. -34,1º al Clot del Tuc de la Llança al Pallars Sobirà. I pel cap de setmana del 9 i 10 es preveuen nevades a tot el pais, per sota dels 200 metres i fins a la linia de costa.
Potser com a conseqüència d’aquest fred intens, el dia 1 es troba una cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) a la Mollera d’Escalarre, la Guingueta d’Àneu (PSO). Sembla ser que es va anar veient fins el dia 5. Gairebé simultàniament, el dia 3, es treuen 2 cignes petits (Cygnus colombianus bewickii) a Castelló de Farfanya (NOG) que s’hi estan fins el dia 15. Ambdues espècies tenen es seves poblacions més properes a la Panínsula Ibèrica a Escandinàvia. El cigne al sud de Suècia i de Finlàndia i la cotxa a Carèlia i la frontera russo-finlandesa.
I arriba el cap de setmana del 9 i 10. Una borrasca, anomenada Filomena, treu el nas a Catalunya deixant gran part de casa nostra sota un bon gruix de neu. Una nevada com poques vegades l’hem vist. I amb una conseqüència nefasta per als roquerols (Ptyonoprogne rupestris), la única espècie de la família de les orenetes que hiverna a Catalunya. Es registra una gran mortandat d’exemplar d’aquesta espècie. El ICO, al web http://www.ornitho.cat, recull de l’ordre de 730 exemplars trobats morts durant el mes de gener.
De destacable d’aquest mes és la sortida que faig el dia 16 al Port Olimpic de Barcelona. No hi anava des de l’any passat i tenia ganes de veure el territ fosc (Calidris maritima) i els remena-rocs (Arenaria interpres). I efectivament, només arribar localitzo el territ sobre un dels blocs de l’espigó, menjant. Però una ona l’espanta i desapareix fins poc abans de la meva hora de marxar.
Tampoc em costa massa localitzar un exemlar de remena-rocs una mica més enllà. Una mica més tard surt volant acompanyat d’un altre individu que estava amagat i fora del meu camp de visió.
Diumenge 18, havent dinat me’n vaig al Torrent Durant a Horta. Vull sumar ocells a la meva llista de l’any 2021 i aquest torrent és un bon lloc per a treure el rossinyol del Japó (Leiothrix lutea). I efectivament trec 2 exemplars i un exemplar mascle d’esparver (Accipiter nisus), també nou per a la meva llista del 2021. Abans de veure aquest mascle em va semblar veure una femella, però va ser una visió molt curta i entre les copes dels pins, pel que no puc assegurar que ho fos.
El dissabte 23 tinc una inspiració. La vall de Sant Iscle al P.N. de Collserola sempre m’ha semblat un bon lloc per a veure-hi durbec (Coccothraustes coccothraustes). De fet em consta que ja se n’hi han vist en anys anteriors. Així és que havent dinat agafo els trastos i me’n hi vaig. Vaig des del cementiri de Collserola, passant per Can Fermí, l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i Can Catà fins a l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Però res de res. Els durbecs no surten per enlloc. Una altra de les meves inspiracions fallades.
De fet, al principi, trec pocs ocells. 15 espècies a la part forestal del recorregut i 12 espècies a l’àrea agricola de Santa Maria de les Feixes a Cerdanyola.
Tot i així augmento la meva llista anual en 4 espècies: mallerenga petita (Periparus ater), pica-soques blau (Sitta europaea), cargolet (Troglodytes troglodytes) i bitxac comú (Saxicola rubicola).
Dissabte 30. Amb la meva parella anem a passejar per Collserola. Anem per Can Lloses i la font del mateix nom fins a Can Catà. I abans d’arribar-hi, a uns arbres propers a l’ermita de Sant Iscle, es materialitza la meva inspiració de fa una setmana. 6 exemplars de durbec (Coccothraustes coccothraustes). Espècie nova per a la llista d’enguany (sumo 46 espècies) i una forma excepcional de tancar un mes una mica fluix d’activitat ocellaire.
Txumibirds 