Iniciem el mes amb les mateixes limitacions de mobilitat. Si no és per algun motiu justificat, no podem sortir del municipi. Els caçadors si, però. I el cap de setmana passat (30 de gener) ja van causar algun disbarat. A Santa Maria de Martorelles (VOR) un ciclista mort i a Massanes (SEL) una persona ferida. Fins quan durarà aquesta apropiació del camp per part dels caçadors?.
Aquesta prohibició de no sortir del municipi canvia el dia 8. A partir d’aquest dia la mobilitat es veu ampliada a la comarca. A més, els dies es van allargant així és que aprofito per anar al meu “local patch” de sempre, el Torrent de l’Amigó a Badalona (BAR). Aquest torrent, situat a la solana de la Coscollada de l’Amigó, és un lloc amb un bosc de galeria que ha viscut millors èpoques. En l’actualitat, i per l’afluència de gent, el que fa anys era un estret corriol cada vegada és més ample. A més molts arbres, alguns roures de mida considerable, han caigut ja sigui per vells o per altres causes. Això fa que el torrent cada vegada sigui més “obert”. Personalment pateixo per la conservació d’aquest petit, però únic espai a Badalona.
Tota la meva activitat fins llavors s’havia centrat en anar a Collserola. Tot dins la normalitat. Els habituals ocells forestals; mallerengues, tudons, gaig, etc. El dia 13 vaig a Badalona. No hi trobo res fora de l’habitual, però com que és un recorregut que porto fent molts anys, conec molt bé on trobaré què. Hi detecto algunes diferències respecte a anys anteriors.
Només arribar ja sento el picot garser gros (Dendrocopos major). Però així com l’any passat hi havia dos mascles que tamborinejaven (al menys fins al 13 de març) aquest any només en sento un. Una mica més amunt, voltant una caixa niu que ja havien ocupat altres anys, hi veig un exemplar de pica-soques blau (Sitta europaea) i encara una mica més amunt, en el queda dempeus d’un arbre caigut en veig un altre entrant i sortint d’un forat. Així és que aquest any ja he trobat 2 territoris de pica-soques blau mentre que l’any 2019 en vaig trobar un de segur i podria ser que un segon.
També segueixen presents el rossinyols del Japó (Leiothrix lutea) que des de fa uns anys han colonitzat tot el torrent, arribant fins i tot al barri de Canyet.
Aquí hi trobareu una entrada anterior a aquest blog dedicada a la cria d’aquesta espècie a Badalona https://txumibirds.home.blog/2019/07/31/rossinyol-del-japo-leiothrix-lutea-nova-especie-nidificant-a-badalona/
En tot cas hi trobo a faltar el rossinyol bord (Cettia cetti). En anys anteriors hi havia detectat 2 mascles cantant, sempre al torrent però a la zona de les masies de Canyet i just a la zona de canyes de l’inici del camí de pujada a la Font de l’Amigó. Aquest mes només he sentit un mascle i només una vegada. Potser encara és una mica d’hora, però em fa l’efecte que aquesta escassa espècie a Badalona enguany encara ho serà més d’escassa.
El dia 20, ja acabant l’itinerari de la Solana de la Coscollada, al sostre de l’edifici del Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreres hi trobo un exemplar mascle de merla blava (Monticola solitarius). És un ocell que a Badalona havia arribat a criar a l’ara clausurada Pedrera Vallensana juntament amb el roquerol. En l’actualitat, i pel que sé, es un ocell hivernant i de pas. Dir-vos que va ser l’ocell estrella del dia. Heu de disculpar les fotos. L’exemplar estava molt lluny i la llum no era la millor. Considereu-les un “record shot” (cutrefoto però suficient per poder identificar l’espècie).
El dia 21 en una excursió per Collserola, al Pantà de Can Borrell hi veig un corb (Corvus corax) sobrevolant el bosc. No sé que hi deuria fer per Collserola aquest exemplar i més tenint en compte que les parelles d’aquesta espècie ja estan iniciant la cria
La meva llista d’aquest any, fins ara, és una mica poca cosa. Aquest mes de febrer sumo 6 espècies. El dia 20 la merla blava (Monticola solitarius), el rossinyol bord (Cettia cetti), la tallareta cuallarga (Sylvia undata) i un parell de cercavores (Prunella modularis). El dia 21 en sumo 2, l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i el corb (Corvus corax). Ja podeu veure quin any més fluix, de moment, quan un ocell tant comú com és l’ànec collverd el sumo a finals de febrer!.
La tallareta cuallarga (Sylvia undata) no ha estat mai un ocell molt comú a Badalona. Però si que fa anys era més comuna que en l’actualitat.
I un parell de pensaments que he tingut. En la sortida del dia 27 vaig creuar-me amb un senyor gran i vam començar a parlar amb la mascareta i a més de dos metres de distància. En un moment va fixar-se amb els meus prismàtics i em va dir si eren Leica. Efectivament. Bon equipament, em va dir ell. Sempre m´ha fet gràcia el coneixement que la gent gran té de Leica.
I el darrer pensament. Des del mes de novembre de l’any passat que no trec a passejar el telescopi. El cata (abreviatura del castellanisme “catalejo” que fèiem servir entre els col·legues ocellòlegs ja fa temps).
I fins aquí el febrer que ha estat un mes fluixet malgrat intentar aprofitar-lo al màxim. Ja esperant el març i els primers ocell migradors.
Salut.
Txumibirds 