Comença el mes de març amb la promesa de la primavera que ja es nota en la llum i en les olors. Encaro el mes amb un esperit positiu i amb ganes de sortir. Deu ser el Zughunruhe (aquesta inquietud interna que fa que els ocells iniciïn les seves migracions).
Març és el millor mes per a les Porzana, és també el mes de passa de mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus). I un bon mes per a la observació de les diferents espècies de picots de Catalunya. Els picots ja estan en plena època reproductora i els arbres encara no han tret les fulles cosa que fa que es puguin albirar amb més facilitat.
El dimecres 3 decideixo anar un parell d’horetes al Parc del Laberint d’Horta (Barcelona. BAR). És un lloc que conec bé i on pots passar una estona ben distreta. Hi ha una cosa, però, que em descol·loca. És una sensació personal, una tonteria de les meves si voleu, però en el Parc hi trec més espècies que en el PN de la Serralada de Marina a Badalona (BAR). I això em toca els nassos. Com pot ser que a un espai humanitzat hi hagi més ocells que en un espai natural. Evidentment és cosa del hàbitat de l’espai natural i que en un parc periurbà hi ha més varietat d’habitats. Bé, com us he dit és una tonteria de les meves.
De fet en aquesta sortida sumo el xoriguer (Falco tinnunculus) com a espècie 53 de l’any 2021. Una parella que cria en algun dels edificis alts del veïnat.
El cap de setmana del 6 i 7 toca Collserola. Dissabte per la zona de Can Borrell (Cerdanyola. VOC) i diumenge Pantà de Vallvidrera (Barcelona. BAR). Una conclusió en trec de Collserola aquest cap de setmana. El massís és ple de rossinyol del Japó (Leiothrix lutea). Són ocells amagadissos però força vocals. Si ens aprenem el cant i les veus que fan, ens n’adonarem que són per tot arreu. I els més fotut és que s’estan escampant per fora de Collserola. Recordem que el rossinyol del Japó és una espècie invasora del sud-est asiàtic de costums i habitat semblant al pit-roig (Erithacus rubecula), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i merla (Turdus merula) i del que es desconeix com interactua amb aquestes les espècies autòctones i quins efectes negatius pot tenir en els hàbitats.
El dia 6, prop de Sant Medir, torno a sentir i veure un corb (Corvus corax). Em crida l’atenció perquè els corbs ja estan enfeinats amb els seus nius i no seria d’esperar un exemplar lluny del seu niu. El més segur, però, és que sigui un exemplar no reproductor ja que aquest còrvid es veu que comença a criar al seu tercer any d’edat o fins i tot més gran.
Abans us he dit que el cap de setmana ha estat un bany de Collserola, però diumenge al matí faig una escapadeta al Torrent de l’Amigó (PN Serralada de Marina. Badalona. BAR). I hi trec l’espècie número 54 per la meva llista del 2021. Un passerell (Linaria cannabina). Aquesta espècie havia criat (només una parella) a la part alta de la Coscollada de l’Amigó, prop del Turó de la Coscollada. Desconec si encara ho fa.
I aprofito per fer una petita menció a la taxonomia d’aquesta espècie. Molt per sobre perquè no en sé gens de taxonomia. Fa uns quants anys (dècada de 1980), el nom científic d’aquesta espècie era Acanthis cannabina. Més tard, els taxònoms van decidir incloure’l al mateix gènere que les caderneres i el van anomenar Carduelis cannabina. I, més recentment, s’ho han tornat a pensar i han creat el gènere Linaria pel passerell i parents, i ara l’anomenen Linaria cannabina.
No sé qui deia que si quan fas una cosa no vols sempre els mateixos resultats, has de canviar la manera de fer aquesta cosa. Doncs el dissabte 13 vaig fer un canvi en la meva sortida habitual al PN de la Serralada de Marina. Aquest matí, que el tinc tot per a mi, decideixo anar a veure al meu vell amic territ fosc (Calidris marítima) al Port Olímpic de Barcelona (BAR). Com sempre hi arribo ben d’hora i només arribar ja me’l trobo allà, sobre un bloc de formigó cercant menjar acompanyat d’un remena-rocs (Arenaria interpres). Imagino que trigaran massa a marxar del nostre litoral. Potser és la darrera vegada que els veig aquest any per aquí.
El front litoral és ple de gavines corses (Larus audouinii). El seus nombres han augmentat amb exemplars que han passat l’hivern a la costa atlàntica de l’Àfrica. Al Port de Barcelona hi tenen una colònia de cria. Sumo aquesta espècie a la meva llista del 2021, és la 55.
Acabo d’hora del Port Olímpic i decideixo passar-me pel Besòs que queda a prop i promet força ocells. Primer passaré per la desembocadura i després pujaré pel Parc Fluvial.
Arribo al voltant de les 9 i com que la platja de la dreta del riu està tancada al pas en un intent de protecció de la vegetació, decideixo canviar el recorregut que feia sempre que hi anava. Baixant per el parc de la dreta del curs del riu arribo a la platja. Trobo dos nois que també estan mirant ocells. Me n’alegro de no ser l’únic amb prismàtics i càmera de fotos passejant per aquí. D’allà torno enrere per passar pel pont a la banda esquerra del riu i arribar fins a la desembocadura. Abans d’arribar-hi, em trobo dos nois més mirant ocells. Això sembla mentida, el Besòs s’ha convertit en un hotspot!.
M’hi estic una estona fent-la petar. Abans no m’agradava trobar-me gent mirant ocells i quasi que en defugia. Ara m’agrada molt i sempre que puc m’hi passo una estona. Deu ser que em faig gran!. Un cop acabada la xerrameca, pujo cap al Parc Fluvial del Besòs.
Aquest matí, al Besòs hi sumo 10 espècies més a la meva llista 2021: bernat pescaire (Ardea cinerea), rascló (Rallus aquaticus), molt ben vist gràcies al telescopi del Carlos Nos (gràcies una vegada més), polla d’aigua (Gallinula chloropus), gavina capnegre (Larus melanocephalus), xatrac becllarg (Sterna sandvicensis), esplugabous (Bubulcus ibis), trist (Cisticola juncidis), corriol petit (Charadrius dubius) i xivitona (Actitis hypoleucos) deixant-la en 66 espècies.
Vaig caminant pel Besòs i no paro de veure pardal xarrec (Passer montanus). És una espècie força nombrosa a la part final de riu, tant a Santa Coloma de Gramenet com a Sant Adrià de Besòs (BAR). De fet és el millor que conec a Catalunya per a veure aquesta espècie de pardal, que a diferència del pardal comú no presenta dimorfisme sexual. És a dir, els mascles i les femelles tenen un plomatge similar.
Diumenge 14 torno a anar a la Coscollada i hi sumo el primer estol migrador de ballesters (Apus melba). ZUGHUNRUHE !!. Espècie 66 per l’any 2021. També hi trec un faisà (Phasianus colchicus), però aquest no compta per a la llista. A la llista patró del ocells de Catalunya (Edició 4.1- agost de 2015 – Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC). Institut Català d’Ornitologia), hi és considerada en la categoria C subcategoria C1:
Categoria C: Espècies que, malgrat haver estat introduïdes per l’home, de manera deliberada o accidental, han establert poblacions reproductores derivades del grup introduït, que es mantenen per elles mateixes sense recórrer necessàriament a posteriors introduccions.
• Subcategoria C1: Introduccions naturalitzades. Espècies que han estat citades només com a resultat d’una introducció.
Fa molts anys (dècada dels 80 del segle passat), a la Coscollada de l’Amigó, s’hi caçava, tant a la vessant de solei com d’obaga. A la obaga, a la Font dels Castanyers, jo havia vist caçadors amb becades (Scolopax rusticola) penjant dels cinturons. Imagino que va ser llavors quan es van introduir les perdius (Alectoris rufa) i els faisans que de tant en tant es deixen sentir, més que veure, per la Coscollada.
Per cert, desconec la situació de la becada l’àrea de la Font dels Castanyers, però no crec que n’hi hagi. Potser m’ho pensi i li vagi al darrera.
El cap de setmana del 20 i 21 pugem al Ripollès. El que més em crida l’atenció d’aquet cap de setmana, és la gran quantitat de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) mascles que es veuen arreu, tot i que hi ha algun exemplar tipus femella els mascles són més nombrosos, quasi 9 a 1. Penso que podrien ser exemplars migradors sedimentats per les tempestes de dijous i divendres i per la baixada de temperatures. Durant la migració de primavera són els mascles els que van davant, empesos per la possibilitat de poder agafar els millors territoris de cria i així tenir més números per a que les femelles es fixin en ells.
Dissabte fem una excursió a Tregurà que és un bon lloc pels de terra baixa com jo per apropar-nos a la muntanya. La sortida, però, va ser bastant rònega. Tret d’algun passeriforme molt distant i impossible d’identificar, només una parella de xoriguers (Falco tinnunculus).
Després de dinar un aligot comú (Buteo buteo) sobrevolant la carretera esdevé la meva espècie 67.
A la tarda surto a fer un tomb pel bosc. De Vilallonga a Abella i tornar passant per La Roca. És un bon lloc per la mallerenga d’aigua (Poecile palustres), però en aquesta ocasió res de res. SI que sumo cornella negra (Corvus corone), voltor comú (Gyps fulvus) i gratapalles (Emberiza cirlus) deixant la meva llista de l’any 2021 en 70 espècies diferents.
Diumenge 21 ja marxem però abans passem per Serra Cavallera i fem una aturada al Pla de la Plata. Fa força vent i la temperatura no és molt alta. Hi estem una mitja horeta. Suficient per sumar dues espècies més a la llista deixant-la en 72, un parell de titelles (Anthus pratensis) i una cotoliu (Lullula arborea) cantant insistentment. Com m’agrada el cant de la cotoliu.
Durant la setmana puc escapar-me un parell de cops a la meva àrea habitual del Parc del Laberint-Mundet-Torrent Duran. Ara, durant la migració, tant de primavera com de tardor, és un lloc que m’ha donat certes alegries. Aquesta setmana, però, l’alegria que em dona és el primer mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) al Campus Mundet. Pugem la llista 2021 a 73 espècies.
I arriba el darrer cap de setmana de març, amb canvi d’hora inclòs. Dissabte al matí vaig al Riu Besòs. Em sembla un bon lloc per a que els migrants que arribin de la Mediterrània enllà hi facin parada. Però res. Pel que es comenta per les XXSS aquesta migració de primavera està essent molt fluixa i jo no hi veig res de nou.
A la tarda m’acosto a la vall de Pomar a Badalona (BAR). Si han arribat les orenetes, tan comunes, cuablanques i cua-rogenques és el lloc on veure-les. Però, tot i que ja s’estan veien per altres llocs, aquí en cara no han arribat. El que si que trec, però, són dos exemplars de griva (Turdus viscivorus) pel volts de la Font del Pop. Són la meva espècie 74 per a la llista del 2021.
I el darrer dia de mes, des de la finestra de la oficina veig un parell de falciots negres (Apus apus) que és l’espècie 75 d’enguany. A la tarda m’acosto al Torrent Duran a Horta, Barcelona (BAR). estic buscant el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) que ja estan arribant. Només arribar al lloc on canta cada any, ja el sento. Un cop. Més tard el sento una segona vegada i abans de marxar una tercera. És la meva espècie 76.
I així acabo el mes. A veure con va el mes d’abril.
Txumibirds 