El matí del dia 1 me’n vaig al Delta del Llobregat. Tinc el matí lliure i ganes de veure ocells de terra baixa. No desaprofito la sortida afegint dues espècies noves a la meva llista anual. Un exemplar de daurada grossa (Pluvialis apricaria) a les Maresmes de Cal Nani i 4 ànecs xiuladors (Anas penelope) des de l’aguait del Sabogal són les espècies 185 i 186 d’enguany.

Però el més remarcable d’aquest matí és l’exemplar solitari d’oreneta vulgar (Hirundo rustica) sobrevolant els horts del Camí de la Bunyola (observació d’interès fenològic) i l’exemplar, també solitari, de durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Dijous 4, havent plegat de la feina passo pel Parc del Laberint. Han marxat el gafarrons i altres espècies que conformaven el gran grup de fringíl·lids que es veia pels parterres dels pàrquings del velòdrom.

Dissabte 6 torno a anar al Delta del Llobregat, als Espais Naturals del Riu. A la Maresma de Cal Nani hi observo, encara que sigui ràpid, una femella d’arpella pàl·lida (Circus cyaneus). És la meva espècie 188 el 2021. Vaja, veig que us estranyeu que de la 186 passi a la 188. El que passa és que al setembre a Vilallonga de Ter vaig veure una àliga calçada (Aquila pennata) que no vaig sumar llavors i que és la 187

Sant Martí, 11 de novembre 11. Torno a passar pel Parc del Laberint. No massa cosa a destacar. Només que el gamarús (Strix aluco) segueix fent guàrdia a l’entrada del seu niu cosa que em fa molt feliç. Potser el és destacable és el que no hi ha. No hi ha l’estol de fringíl·lids, bàsicament gafarrons (Serinus serinus) que hi havia setmanes enrere.

Dissabte 13 anem a passejar per la Roureda de Can Pascal (o Mas Llandrius, segons on ho miris). Es tracta d’una roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea), un roure no molt habitual a Catalunya, amb arbres de gran diàmetres i de fins 200 anys d’edat. Es tracta per tant d’una roureda amb un alt valor ecològic.

• 

• 

• 

Així doncs matinal d’ocells forestals. Vaig treure la meva mallerenga preferida de Catalunya, la mallerenga d’aigua (Poecile palustris). La mallerenga més escassa i localitzada al nostre territori amb dos nuclis de població bastant ben marcats. Els més nombrós entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa, Osona i La Selva. El segon, més petit, a la Val d’Aran, Pallars Jussà i Alta Ribagorça.

• 

És una mallerenga molt discreta, de colors marrons i capell i gola negre que es desplaça sola o en grups molt petits. Personalment no recordo haver-la vist mai en grups més grans de 2 o 3 exemplars. Si en coneixem els reclams ens serà més fàcil de localitzar-la.

• 

• 

• 

Diumenge 14 repetim l’excursió a l’Estany de Can Roca a Pardines, però a diferència de la darrera vegada que vam anar-hi, aquest cop hi ha pocs ocells. Podeu veure la llista i el recorregut a https://ebird.org/checklist/S97557290 i https://ebird.org/checklist/S97558378

El cap de setmana del 20 i 21 torno a pujar sol a Vilallonga La meva parella ha de fer coses per Barcelona i jo aprofito els darrers caps de setmana de disposar de l’apartament. Els llocs on aniré el dissabte els tinc ben clars des de fa dies. Vull veure si trec el picot negre (Dryocopus martius) i sé que entre Vilallonga i Setcases se’n veuen. A més també és lloc per el reietó (Regulus regulus). A veure si sumo aquestes dues espècies a la llista del 2021 a Catalunya. Després de dinar voldria passar per Vallter a veure si hi trobo el cercavores (Prunella collaris) i a la tarda vull fer el camí de Vilallonga a Abella. És un bon lloc per mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i verderola (Emberiza citrinella). Aquestes dues espècies ja les tinc, però vull veure si en faig fotos.

Pel diumenge ho tinc menys clar. Voldria treure la perdiu xerra (Perdix perdix) i aniria cap al Taga a Serra Cavallera. Allà la vaig bimbar a la dècada dels 80. Però no tinc molt clar. Bé, tinc tot el dissabte per anar-m’ho pensant.

Així doncs dissabte vaig cap a Setcases i inicio el trajecte fins a Santa Maria del Catllar i tornar. Una gran part de l’itinerari transcorre per dins d’una roureda. Un cop aquí me’n adono que aquest no és el millor hàbitat per trobar-hi el picot negre (Dryocopus martius) que afavoreix els boscos de pi negre i roig i avetoses. I lògicament no surt. En aquest itinerari hi trec els ocells forestals habituals. I com sempre que surt la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) jo ja estic content.

Podeu veure les dues llistes, anar i tornar, en aquests links: https://ebird.org/checklist/S97806811 i https://ebird.org/checklist/S97807778

Encara em queda temps abans d’anar a dinar i decideixo pujar a Vallter 2000. Els cims més alts estan coberts de neu i pot ser un bon lloc per veure les espècies que viuen a l’alta muntanya i que a l’hivern baixen una mica. Porto al cap el cercavores (Prunella collaris). I alguna altra coseta “inconfessable”.

Però arribo a Vallter i els pàrquings estan plens. Hi ha un munt de gent tot i que les pistes encara estan tancades!. Aparco on puc i faig un tomb pels volts del edificis de l’estació i pujo una mica cap a la Portella de Mantet, no massa, que no vaig preparat. Poca cosa. Aquí teniu la llista https://ebird.org/checklist/S97808687

Com que el tomb per Vallter ha estat més curt del que m’esperava, encara em queda temps abans de dinar i m’aturo a mis camí de Setcases, en un camí que s’endinsa en un bosc de pi roig. Començo a caminar i no se sent res de res. On són els ocells?. Em costa molt fins que no trec el primer, una mallerenga petita (Periparus ater). De tornada però, sumo l’espècie 189, una femella de reietó (Regulus regulus). En total en veig 3. Encara hem aprofitat el matí.

Havent dinat pujo des de Vilallonga fins a Abella pel camí que va pel bosc. És un bon lloc per a la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i la verderola (Emberiza citrinella) als prats que hi ha arribant a Abella. I efectivament trec les dues espècies, però no puc fer-ne fotos. En canvi aconsegueixo alguna foto de gratapalles (Emberiza cirlus). Molts pinsans (Fringilla coelebs) i bastantes grives (Turdus viscivorus).

I arriba el diumenge. Inicialment tenia la intenció d’anar al Taga a veure si treia la perdiu xerra (Perdix perdix). Allà la vaig bimbar a la dècada del 80. Però m’ho repenso i no hi vaig. Vull aprofitar el temps per veure ocells. Anar al Taga es jugar-m’ho tot a una sola carta. Si veiés la perdiu seria festa grossa, però si no la veiés em fotria de fàstic. Ara hi ha poca cosa a muntanya. Si hi hagués neu, a la línia entre neu  gespa hi podria trobar alguna cosa interessant, però aquest cap de setmana no hi ha neu al Taga.

Així és que decideixo anar a Sant Valentí de Salarça a l’Alta Garrotxa (Camprodon, RIP). És un lloc meravellós i nivell ornitològic sempre hi he tret coses xules. M’hi passo tot el matí, aturat sota els roures i mirant els prats o pujant fins dalt el turó del darrera de Can Ricard, des d’on s’albira el Bassegoda. Enmig d’un bosc s’hi veuen les runes d’una masia abandonada fa prou temps com per a que el sostre s’hagi esfondrat i la heura s’hagi ensenyorit de les parets que encara queden dempeus. Com devia ser la vida en aquestes masies?. Què ens explicaria la gent que hi va viure?.

I com us deia, aquí sempre hi ha cosetes interessats. Un durbec femella (Coccothraustes coccothraustes), un pinsà borroner mascle (Pyrrhula pyrrhula), un cotoliu (Lullula arborea), força grives (Turdus viscivorus).

I pardals (Passer domesticus). Si, pardals. Sempre m’ha cridat l’atenció la seva presència en aquest lloc perquè no ho hagués dit mai. Però la sola presència de la masia mig enrunada de Cal Ricard, on s’hi aixopluguen les vaques, fa que els pardals hi visquin. Mai els trobarem lluny de la presència humana.

Aquí trobareu les llistes d’aquest indret: https://ebird.org/checklist/S97861920 , https://ebird.org/checklist/S97863526 i https://ebird.org/checklist/S97864306

Darrer cap de setmana de novembre i darrer cap de setmana de la temporada pirinenca. Poca cosa faré Volem anar a trepitjar la neu, com una pixapins qualsevol. Sempre fa il·lusió trepitjar la neu. No sé que ho fa.

Pugem fia a Tregurà i seguim el camí que segueix la captació d’aigua. A l’inici de l’itinerari ja sento el reclam d’un pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). I uns metres més endavant, al mur de la canalització d’aigua, salta un ocell. No el veig bé però m’ha semblat un cercavores (Prunella collaris). Una mica més enllà el relocalitzo. Aquest cop no és massa lluny nostre i es confirma la meva primera idea. És un cercavores (Prunella collaris), la meva espècie 190 aquest any a Catalunya. La llista de les observacions la trobareu aquí https://ebird.org/checklist/S98122111

El diumenge 28 fem un itinerari des de Can Peric prop de La Ral fins al Coll de Sitjà. El darrer tros de l’itinerari s’enfila per una fageda ben bonica. Al llarg de tot aquest itinerari la mallerenga d’aigua (Poecile palustres) es fa present tot i les poques observacions d’ocells.

I fins aquí el que ha donat de si el mes de novembre. A veure que ens porta l’hivern. Tornarà al Port Olímpic de Barcelona el territ fosc (Calidris maritima).