Com a l’any passat, aquest també el començo veient un ocell rar a Catalunya que ja havia vist el mes de desembre de l’any anterior. En aquest cas és el mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) que es va detectar per primera vegada el dia de Sant Esteve del 2022 al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona (BAR). Jo vaig poder veure’l el dia dels innocents i aprofitant que encara corria pel Parc hi vaig tornar el dilluns 2.

Allà, darrera la caseta dels guardes, vaig trobar-me amb el Xesco Macià i el Eric Corella. Més tard el Ramon Grimalt se’ns va afegir per una petita estona. Ell havia arribat abans i ja l’havia localitzat i havia entrat al Parc, però va marxar de seguit. Havia d’anar a treballar. Va ser una visita de metge, mai més ben dit!.

Aviat vam veure que des de fora el Parc no el trauríem i vaig suggerir d’anar on el vaig veure el mes passat. Vam haver d’esperar una mica, no gaire però, per sentir-lo reclamar. Més difícil va ser localitzar-lo entre els nombrosos mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) que es movien entre les fulles dels pins i del roure. Finalment, i sort de que és un exemplar molt vocal, vam acabar localitzant-lo.

Es va desplaçar uns 20-30 metres més al nord, al costat d’una mena de safareig o bassa per conservar l’aigua. Allà, en un nivell, inferior hi ha uns quants llorers on el mosquiter de Hume cercava aliment. I tot i que no parava quiet vam poder fer-li alguna foto aprofitable malgrat la mala il·luminació donada l’hora i el dia que feia.

No he començat malament el 2023. Podríem dir que aquest mosquiter és la meva espècie 22 per aquest 2023. Aquí trobareu la llista del dia 2 https://ebird.org/checklist/S125178739

El dia 7 de gener anem a fer un tomb per Sitges, un passeig prop de la platja. Ha de ser una cosa relaxada, com per desintoxicar-nos dels excessos de Nadal. Però salta la sorpresa. Aturada a la platja un exemplar adult en plomatge d’hivern de gavina cendrosa (Larus canus). Es veu que ja és el tercer hivern que passa a Sitges!. https://ebird.org/checklist/S125587206

I diumenge al Port de Mataró. Entre gavines i corbs marins, un exemplar de gavot (Alca torda). Tot plegat deixem la llista del 2023 en 33 espècies.

Dilluns 9 torno al Parc del Laberint. Fa un bon sol i vull veure si faig millors fotos al mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). Però malgrat el sol, fa vent i el mosquiter no es deixa veure massa, tampoc és tan vocal com en dies anteriors. A més ha canviat d’ubicació. Ara es mou per un llorer que hi ha proper a la font ornamental que hi ha només entrar al recinte de pagament del parc. Aconsegueixo algun enregistrament de mala qualitat (el vent) i una foto miserable.

Trec 5 espècies noves pel 2023 i deixo la llista anual en 39 espècies.

Potser em faig un pèl pesat, però dels ocells pocs habituals o rars m’interessa saber la data en que marxen. És difícil saber-la data exactament, però una data aproximada ja m’està bé. Per això, i perquè és el local patch, torno tan sovint al Parc del Laberint. Dimecres 11 hi torno. Vull provar de fer alguna foto bona al mosquiter de Hume (Phyllosocpus humei).

Primer vaig cap a darrera la caseta dels guardes. M’hi estic alguns minuts però allà no hi és. Entro al recinte de pagament del parc i vaig cap al roure on es veu de forma més freqüent. En arribar-hi hi trobo un grup d’entre 4 i 10 leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea) que es mouen entre el camí i las vegetació que el delimita. I mentre estic entretingut provant de comptar-los sento el reclam del mosquiter.

És pel roure que avui no està molt concorregut d’altres mosquiters amb el que ràpidament el localitzo. Així és que ja porta des del 26/12/2022 pel parc, 17 dies.

Faig alguna foto, bé força fotos, però només n’hi ha 4 que siguin aprofitables. Quan acabo, parlant amb el guardes hi ha un noi que en veure’m em pregunta: Hi és?. Em quedo una mica parat. Hi és?. Què hi és?. Llavors veig uns prismàtics penjant del coll del noi. Tots els dubtes es dissipen.

És un noi força extravertit i de seguit em demana com me dic. Evidentment, jo li demano a ell. Pau Calero!. No m’ho puc creure. El Pau Calero és un noi que viu a l’Alt Empordà i que em sona molt del grup de whatsapp i que fa molt poc (19/12/2022) ha fet la primera observació documentada de corredor (Cursorius cursor) a l’Empordà juntament amb el Jaume Caball. M’ha fet molta gràcia trobar-me’l!

Divendres 13 torno al Laberint. Faig l’itinerari de sempre (més o menys), passant primer per darrera la caseta dels guardes, mirant el plataner a veure si ja hi ha tornat el gamarús (Strix aluco), sense èxit, i pujant cap al laberint mateix.

He de confessar que avui m’enduc una sorpresa. Assegut en un dels petits murs que delimiten els parterres de sota el roure on al mosquiter li agrada moure’s, hi ha un noi, (potser hauríem de dir-ne senyor) assegut mirant-se el mòbil. Ell està distret i al principi no em veu. Just el temps de calibrar si era un ocellaire o un turista cansat reposant i informant-se. La veritat és que té pinta d’ocellaire però no em decideixo a dir-li res.

Quan se n’adona que hi ha algú, alça els ulls del mòbil i en veure’m carregat amb els prismis em diu: Hume’s warbler!!. Em diu que ha “descobert” un mosquiter de Hume pel reclam. Es pensa que l’ha trobat ell. Li comento que és allà des del 26/12/2022, però al·lucino!.

Aquí és on flipo jo. L’ha identificat pel reclam!. Li demano si pot separar-lo de inornatus i em diu que si, que sense cap problema. I és cert. Només ha sentit el reclam i l’ha classificat bé.

Ens posem a xerrar, només interrompent-nos els reclams de l’amic plomat. Es un birder suec que ha vingut a viure a Barcelona, concretament al barri. Es diu Paul Tufvesson. Passem una bona estona, més pendent de la nostra conversa que del mosquiter de manera que només puc fer un parell d’enregistraments. Ja tenim un altre birder al barri!.

Aprofitant que no hi ha massa feina a la oficina, m’agafo el dimecres 18 de festa per veure si faig dos bimbos. El pinsà carminat (Carpodacus erythrinus) al Besòs a Santa Coloma de Gramenet i l’escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) al Llobregat.

Inicio el dia al Besòs. Em guio de les indicacions que la gent ha anat penjant al grup de whatsapp anomenat Besòs per arribar a un lloc lleig com una mala cosa. Passo mig hora amunt i avall del riu mirant de trobar grups de pardals (diuen que va amb ells o de sentir algun reclam estrany (té un reclam distintiu) però res de res. Gairebé una hora i mitja de passar fred i veure passar totes les formigoneres del Barcelonès i els dos Vallesos decideixo posar fi a la cerca sense èxit. La llista aquí https://ebird.org/checklist/S126409412

Al vespres penjo al grup de whatsapp el resultat de la meva expedició i em contesten que a migdia algú l’ha localitzat al punt que jo he estat escorcollant aquest matí. El futbol és així, unes vegades es guanya i d’altres es perd. Ens ho hem de prendre amb filosofia.

Del Besòs vaig al Llobregat. Avui faig un recorregut diametralment oposat al que faig habitualment. Tinc un objectiu que es diu escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) i ahir a la tarda el van veure al Remolar. Així és que cap a quarts d’onze ja sóc allà i me’n vaig directament a l’observatori de la maresma.

En un primer moment no veig res, però al cap de molt poca estona al fons de la llacuna a l’esquerra i mig tapat per la vegetació veig un ocell eminentment blanc nedant en cercles i agafant alguna cosa de la superfície de l’aigua amb el bec. Amb aquest comportament no pot ser una altra cosa que un escuraflascons alimentant-se. I allà està l’escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus). L’espècie 317 a Catalunya.

D’aquí me’n vaig al mirador de Cal Francesc. Hi ha mala mar i fa fred, condicions que em semblen bones per a veure alguna cosa d’interessant a la platja. Però poca cosa. Després d’estar una hora mirant al mar només hi trec un gavot (Alca torda), 1 corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis), 1 territ tresdits (Calidris alba) i 4 corriols camanegre (Charadrius alexandrinus). La llista completa la trobareu  aquí, https://ebird.org/checklist/S126412503

Després vaig a l’observatori de la Bassa dels Pollancres https://ebird.org/checklist/S126415581 i per acabar el dia passo una altra vegada per l’observatori de la maresma https://ebird.org/checklist/S126419300

El cap de setmana del 22 i 23 el dedico a la família. Hi ha coses que hem de fer. Diumenge, però, fem un curt passeig pel Turó de la Peira. Res de remarcable. Tampoc cap espècie nova pel 2023.

Seguint amb la meva dèria de saber el temps que el mosquiter de Hume es queda al Parc del Laberint, dilluns 23 torno a acostar-m’hi. Avui, però, no el sento. I tampoc el veig. Aquest cap de setmana han baixat les temperatures i potser ha decidit tocar el dos. De tota manera tornaré a venir aquesta setmana per confirmar que realment no hi és. Potser és que avui no vol dir res. El remarcable és que he fet una espècie nova pel Parc del Laberint. Res d’especial, un mascle de bitxac comú (Saxicola rubicola) que segons les dades d’Ornitho.cat és la primera vegada que es cita al Parc.

La llista de les observacions d’aquest dilluns aquí: https://ebird.org/checklist/S126789439

Arribat a casa, el meu nebot, el Pau Garcia, em comenta que el dimarts 24 ha d’anar al Laberint a fer una formació i que li passi la informació d’on es veu el mosquiter perquè ell ho vol provar.  Total que a mig matí de dimarts m’arriba un whatsapp seu informant-me que l’ha sentit. Així doncs, encara continua. I ja fa 30 dies!.

Dijous 26 passo altra vegada pel Parc del Laberint. Aquest cop porto la càmera, a veure si tinc sort i faig alguna foto bona al mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). En aquesta ocasió costa molt localitzar-lo de nou. Fins al cap d’una hora no emet els primer reclams i encara un o dos. No sembla tan vocal com al principi. Potser és que fa més fred i ha de dedicar més temps a la cerca d’aliment. Li faig més de 150 fotos i només n’hi ha una que es pugui aprofitar, i encara d’aquella manera.

Avui, el que em crida molt la atenció és el comportament d’un grup força nombrós de leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea). Habitualment es mantenen amagats entre la vegetació però avui són als camins del parc alimentant-se del terra com si fossin un grup de fringíl·lids. Per cert, quan van per terra es desplacen a saltirons, com el pardals. I n’hi havia un d’anellat! I tot i haver fet alguna foto no n’hi ha prou per poder identificar-lo individualment.

Avui sumo l’espècie 71 a la meva llista anual. És un exemplar de picot garser gros (Dendrocopos major).

Dissabte 28 anem cap al nord. Garrotxa i Ripollès. El matí anem a Oix. Un curt passeig pels volts del poble dóna una llista força interessant. Força ocells es mouen pels prats propers al poble i pels marges del bosc. Cornella (Corvus corone), pica-soques blau (Sitta europaea), cargolet (Troglodytes troglodytes), griva (Turdus viscivorus), picot verd (Picus sharpei) fan pujar la llista a 76 espècies. Unes curtes passejades per la Fageda d’en Jordà i Camprodon pugen a 78 la llista, amb mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) respectivament.

El darrer dia de gener torno al Laberint. Confirmo la presència del mosquiter de Hume (Phyllocopus humei), i ja fa 37 dies que corre pel Laberint!.

I es veu que avui és el dia d’ocells anellats. Una mallerenga carbonera (Parus major) i un pica-soques blau (Sitta europaea) porten anella metàl·lica però, malauradament, no puc fer la lectura. Si voleu veure la llista d‘avui la trobareu aquí: https://ebird.org/checklist/S127332192

A veure que ens portarà el febrer. Segur, segur, un cap de setmana a Gallocanta!!

Salut!