Encetem el mes més curt de l’any, febrer. I pel cap de setmana del 11 i 12 es prepara expedició Gallocanta 2023. Però d’això ja en parlaré quan toqui.

De moment, divendres 3 vaig al Laberint d’Horta. Ha estat una visita molt profitosa. El mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) tornava a estar al seu roure favorit. Se l’ha fet seu, fins al punt (i ja és el segon cop que ho veig) que quan un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) se li apropa estant al roure, el persegueix fins a foragitar-lo i en acabat llença el seu reclam.

Mentre estava sota el roure cercant el nostre amic, sento i veig passar volant un corb (Corvus corax) espècie que no és gens habitual per aquí tot i que de tant en tant se’n veuen pels volts de Barcelona.

En sortir vaig al parterre que hi ha davant de la residència universitària Àgora. Allà és on veig els estols de fringíl·lids buscant menjar entre les herbes. En aquesta ocasió hi ha un estol d’aproximadament 10 pinsans comuns (Fringilla coelebs) acompanyats per 6 gratapalles (Emberiza cirlus) 5 mascles i 1 exemplar tipus femella/primer hivern. I mentre estava mig amagat darrera un arbust, a poc més de 5 metres, de no sé on baixa un colltort (Jynx torquilla) per buscar menjar a terra. Tinc el temps just per enfocar-lo amb els prismis i poca cosa més donat que marxa tan “misteriosament” com ha arribat. Aquestes tres espècies són la 79, 80 i 81, respectivament, de la meva llista catalana del 2023.

Buscant informació a Ornitho.cat veig que el corb i el gratapalles és la segona vegada que es veuen al Laberint. El corb (Corvus corax) es va veure el 4/1/2017 i el gratapalles (Emberiza cirlus) fa més de 10 anys, el 13/6/2010. Pel que fa al colltort (Jynx torquilla) és la quarta citació al parc i la primera en ple hivern.

Tota la llista i l’itinerari el trobareu aquí: https://ebird.org/checklist/S127513580

L’endemà, dia 4, amb la meva parella anem al Llobregat. Però com que arribaem a mig matí i entre la companyia el tema de veure ocells no té massa tirada, hem anat, tot seguint el canal de la Bunyola, fins a la platja i després cap al Semàfor. Un passeig.

Si hagués de remarcar alguna cosa seria un exemplar de mascarell (Morus bassanus) aturat a l’aigua prou a prop com per poder gaudir-lo bé.

El dilluns 6 torno al Laberint. Aquest cap de setmana, pel que sé, més de cinc persones han anat a veure el mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). Les previsions meteorològiques per aquesta setmana són complicades, començant el dimarts. Així és que vull documentar la seva presència. I ho aconsegueixo. Avui és en un roure més petit no massa lluny del seu roure. Torna a vocalitzar força sovint, però avui fa un reclam lleugerament diferent a l’habitual. He aconseguit enregistrar-lo.

I poca cosa més, tret de que l’estol de pinsans comuns (Fringilla coelebs) té 5 exemplars més (avui n’he comptat 15) i que hi ha un estol força nombrós de leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea) que segueix alimentant-se al mig dels camins del parc com si fos un grup de fringíl·lids. Aquí la llista https://ebird.org/checklist/S127752720

Després d’una setmana de fred intens i nevades més o menys fortes a diferents indrets de Catalunya, divendres 10 vaig a veure al meu amic del Laberint. Com que bufa una mica de vent, vaig primer al llorer al que li agrada estar-s’hi quan fa vent. Però aquí, avui, no hi és. Baixant pel passeig del torrent veig que ve un senyor. No porta ni binocles ni càmera però hi ha alguna cosa que em diu que ve a veure ocells.

Quan és prop meu, i en veure’m els prismàtics, em diu que ha vist 10 leiòtrix de bec-roig (Leiothrix lutea). Estic impressionat de mi mateix. No sé si era el jizz del noi o què, però l’he encertada només veure’l. És un birder italià que viu als Països Baixos i que ha vingut a Barcelona a veure el leiòtrix i el bec de corall senegalès (Estrilda astrild), De moment ja ha fet el bimbo del leiòtrix.

Llavors li explico que hi ha un mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) al Parc des del dia de Sant Esteve de l’any passat. No en sabia res, així és que m’ofereixo a portar-lo al roure del mosquiter. Allà, desprès de 5 minuts el sentim reclamar i de seguida el localitzem.

Cada vegada m’ho passo millor xerrant amb altres birders. I si són de fora, encara més. Serà que m’estic socialitzant amb l’edat?.

I arriba dissabte 11. Com us he dit a l’inici d’aquesta entrada, tenim expedició Gallocanta 2023 i és aquest cap de setmana. Hi porto dues parelles d’amics a qui els he venut Gallocanta i l’experiència de les grues com una cosa que una `persona a de viure un cop a la vida.

Quedem a les 8:00 del matí. La idea és dinar a Daroca i a la tarda visitar la llacuna i al matí del diumenge tornar a l’ermita ben d’hora, ben d’hora per sentir-les com es desperten i veure-les emprendre el vol cap als camps propers on s’alimentaran. De camí, però, i al Riu Segre, des del cotxe estant, sumo una espècie nova per aquest any Catalunya, la cigonya blanca (Ciconia ciconia). És la 83.

Arribem havent dinat a la llacuna. Des del turonet on hi ha la ermita del Buen Acuerdo hi ha una vista completa de la llacuna. La primera impressió és que hi ha molta gent. La darrera vegada que vaig venir ara fa 20 o 21 anys no hi havia ni la mitat de la gent que hi ha ara. Passem una estona al costat de l’ermita. A l’altra banda de la llacuna, en uns camps prop de la riba hi ha el grup més gran que podem veure de grues (Grus grus). No són moltes, potser un centenar i estan lluny.

D’allà anem a l’aguait de La Reguera que és una petita caseta sobre una mena de torre. Tenim el sol a l’esquena ponent-se i la llacuna a 500 metres. És ple d’ànecs, ànecs blancs (Tadorna tadorna), molts ànecs cullerots (Spatula clypeata), alguns xarxets (Anas crecca) i morells cap-roig (Aythya ferina). També hi ha alguns flamencs (Phoenicopterus ruber) i algunes, molt poques grues (Grus grus). Ens hi estem fins que la llum ja és molt baixa i en tot aquest temps ni rastre de les gangues (Pterocles alchata) que, al vespre, vénen a veure aigua als cursos d’aigua dolça que desemboquen a la llacuna en aquesta zona.

Diumenge 13 ens posem en marxa a les 6:50. Vull arribar a l’ermita del Buen Acuerdo abans de que surti el sol. Fot un fred que pela!: -11 Cº i hi ha un moment pujant al turó que el camí es fa fonedís davant meu entre la boira. Gairebé que per intuïció el localitzem i arribem sans i estalvis a l’ermita. Avui i a aquestes hores ja no hi ha tanta gent. Anem veient com clareja amb el peus i les mans glaçades. No se senten les grues (Grus grus). Començo a pensar que l’expedició haurà estat un fracàs i que els meus amics, als que els vaig vendre l’experiència com un fet meravellós i inoblidable, ja no em creuran mai més; si no em deixen de parlar.

La meva parella torna al cotxe. El fred l’està deixant fora de combat. Des d’allà ens fa senyals perquè hi anem. Quan hi arriben se’n senten. Tampoc moltes però l’adrenalina comença a córrer per les meves venes i la pell se’m posa de gallina. Les veus de les grues (Grus grus), que semblen trompetes, em posem a mil!. Allà estan, i fins on la boira ens deixa veure, hi traiem cruixidells (Emberiza calandra), alguna cogullada vulgar (Galerida cristata), aloses vulgars (Alauda arvenses) i passerells comuns (Linaria cannabina). Però el fred ens castiga i les grues no col·laboren. Recordo les desenes de miler que hi he vist altres vegades i els soroll que feien en sortir el sol i tinc una sensació de fracàs.

Decidim marxar i quan vaig a pujar al cotxe, de la part baixa el turó se senten les veus d’un grup de grues. Entre la boira es comença a veure un estol que volant ve directament cap on som. Els companys que eren dins els cotxes en baixen. Les grues ens veuen i es divideixen en dos grups passant-nos per la dreta i l’esquerra fent els seus crits. Ara si! Veig la cara d’emoció en els amics. Em sembla que s’ho estan passant bé.

Ens dirigim cap al poble de Tornos, on estem allotjats, passant per Bello. Pel camí aixequem un mascle d’arpella pàl·lida comuna (Circus cyaneus). Arribant a Bello i en uns camps al costat mateix de la carretera hi trobem un grupet de grues. Algunes tan refiades que poden fer-los-hi fotos amb el mòbils. Una mica més endavant hi ha un altre grup més nombrós, força a prop.

Després d’esmorzar anem al Centre d’Interpretació i des d’allà veiem dos grups molt nombrosos, de centenars, potser algun miler d’exemplars. Ara si, ara he recuperat la meva credibilitat davant els amics. Pugem a un petit mirador i des d’allà en veiem unes quantes força a prop i alguns grupets que van i venen volant per sobre nostre.

Al Centre ens expliquen que la setmana passada en van comptar quasi 7.000 exemplars, però que aquest any està sent una mica estrany. En primer lloc ha estat un hivern força càlid cosa que ha fet que unes 40.000 grues s’hagin quedat al sud de França cosa que no passa habitualment. En segon lloc aquest hivern poc fred ha fet que el cereal hagi començat a créixer abans de l’habitual, restant menjar a les grues que s’han distribuït entre la llacuna de Gallocanta i dues localitats properes. És a dir menys exemplars i més repartits.

Dinant a Saragossa em diuen que s’ho han passat molt bé. Que ha estat molt emocionant i que han viscut una experiència que recordaran sempre. Estic satisfet. Ja era el que jo volia, que visquessin l’emoció de conèixer Gallocanta i els milers de grues que hi passen l’hivern i que s’hi concentren els mesos de pas migratori.

Aquesta setmana vaig al Laberint dimarts. Volia anar-hi dilluns però em contacta per Whatsapp un noi per a que li indiqui on es veu el mosquiter i al cap de poc em diu que l’ha localitzat. Així és que em quedo a la oficina que tinc cosetes a fer.

Dimarts 14 veig que el Paul Tufvesson hi ha anat i l’ha tret. Però avui si que m’hi passo. Necessito veure ocells. Al cap de poqueta estona reclama, primer des de unes alzines properes al roure, però després des del roure. La llista aquí https://ebird.org/checklist/S128319836

I dimecres, aprofitant que he d’anar a l’ambulatori, faig un tomb pel Parc Central de 9 Barris. Em crida l’atenció una parella d’ànecs collverd (Anas platyrhynchos) a l’estany del Parc Tecnològic. No és la primera vegada que n’0hi veig, però no és gens comú. Tret d’això tot molt normal: https://ebird.org/checklist/S128360148

Diumenge 19 anem amb els meus sogres a “prendre el sol” al Laberint. Evidentment aprofito per comprovar si encara hi és el mosquiter de Hume, que no falla. https://ebird.org/checklist/S128855705

Dimecres 22 torno a passar-m’hi i tot i que aquest matí si ha passat l’Oriol Clarabuch i m’ha dit que se li ha posat molt i molt bé, aquesta tarda ha estat més aviat esquerp. No l’hem vist (també hi havia el Carlos Nos) i només l’hem sentit un parell o tres de vagades. Al marxar he passat pel meu parterre favorit i no hi havia cap pinsà comú (Fringilla coelebs). Ja hi ha senyals de que la primavera s’apropa i potser ells també les han notat i han marxat cap els seus territoris de cria. A part del mosquiter, avui l’observació remarcable ha estat un exemplar de pardal de bardissa (Prunella modularis) observat a la zona del torrent”, abans d’entrar al recinte de pagament. Segons Ornitho.cat és la tercera observació d’aquesta espècie al Parc. Les prèvies van ser al novembre del 2016 i al setembre del 2018. També és la meva espècie 86 per a la meva llista anual a Catalunya. La llista, com sempre, aquí https://ebird.org/checklist/S129366490

Divendres 24 torno al Parc i malgrat no veure el mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) si que el sento i puc enregistrar-lo. https://ebird.org/checklist/S129505375

Dissabte 25 un ornitòleg anomenat Jakub Macháň el reporta a eBird i el diumenge 25 en Lluis Gustamante també el treu.

Però jo, el dissabte 25 que tinc el matí lliure l’aprofito per anar als Espais Naturals del Riu Llobregat. Hi arribo d’horeta, abans que obrin el recinte i seguint el camí de la Bunyola m’arribo fins al mirador de Cal Tet. Pel camí trec un teixidor (Remiz pendulinus) que és l’espècie 87. https://ebird.org/checklist/S129554801

A l’arribar al Mirador de Cal Tet ( https://ebird.org/checklist/S129555748 ) em trobo al Carlos Nos. Hi estem una estona i hi trec 7 exemplars de corriol petit (Charadrius dubius) espècie 88. D’aquí, el Carlos va cap a la platja i jo cap a dintre els Espais Naturals.

Només entra-hi, i com de costum, m’acosto al mirador des d’on es veu el Pont de Nelson Mandela. Allà vaig sumant espècies, 78 exemplars de flamenc (Phoenicopterus roseus), 4 ex. de morell de cap-roig (Aythya ferina) amb un exemplar híbrid de morell de cap-roig i xocolater (Aythya ferina x nyroca), 10 ànecs blancs (Tadorna tadorna) i un exemplar d’agró blanc (Ardea alba). Abans de marxar però veig que a les branques altes dels arbres de l’altra riba del Llobregat hi ha un ocell aturat. Pel jizz ja sé que és una cornella emmantellada (Corvus corone cornix). Apunto amb el telescopi i efectivament és un exemplar d’aquesta espècie de còrvid. Però fa un temps van tornar a modificar el seu estatus taxonòmic tornant-la a posar com una subespècie de la cornella negra (Corvus corone), així és que no suma per la llista que, de moment, va per les 92 espècies.

D’aquí me’n vaig a les Maresmes de Cal Nani ben content pel que acabava de veure. A la pantalla que hi ha m’hi passo uns quinze minuts per, en acabat, seguir camí cap al Sabogal. Abans de girar a l’esquerra, al final del camí, m’aturo per veure que hi ha en aquella part de la maresma que és on hi ha més aigua. Bona pensada. Només mirar hi ha una cuereta blanca que em crida molt l’atenció.

Tonalitat general més fosca que les nostres grises i amb les taques blanques de les cobertores i terciàries més amples i remarcades contra el fosc general de l’ocell. De seguida em ve al cap una conversa de whatsapp que vaig tenir amb el Marcel Gil fa unes setmanes sobre la subespècie anglesa d’aquesta cuereta, la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrelli). No en tinc dubtes, malgrat tot passo fotos (llunyanes de l’ocell al meu nebot, el Pau Garcia Campderròs, a veure que li sembla. Tot seguit em confirma que ho és. També passo aquestes fotos al Marcel Gil que em diu que té bona pinta però que voldria veure les fotos tretes de la tarja de la càmera per confirma-ho. La llista aquí https://ebird.org/spain/checklist/S129689766

L’ocell s’amaga i jo segueixo cap al Sabogal sense dir res de la yarrelli.

Aquesta subespècie de cuereta blanca cria a les Illes Britàniques i en menor mesura a França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Noruega i Suècia. En aquests països sol hibridar-se amb la subespècie europea i els descendents són fèrtils.

Al sabogal molt poca cosa, https://ebird.org/checklist/S129557880 Fins al punt que la màxima distracció es llegir els whatsapp que el Joel Soto, un ornitòleg de 14 anys que va per davant meu en l’itinerari d’avui, envia des del mirador de Cal Tet. Hi ha hirundínids i em mola. Aquests dies s’han començat a veure els primers escampats per Catalunya.

Així és que marxo cap al mirador de Cal Tet amb ganes d’orenetes. Allà augmento la llista fins a les 96 espècies amb xibec (Netta rufina), oreneta cuablanca (Delichon urbicum), oreneta vulgar (Hirundo rustica) i una oreneta de ribera (Riparia riparia). En aquest aguait també hi ha un exemplar d’híbrid de morell de cap-roig i xocolater (Aythya ferina x nyroca), el segon que s’ha estat veien pel Llobregat últimament. Aquí el llistat https://ebird.org/checklist/S129559005

I llavors comunica al grup de whatsapp del Delta del Llobregat la presència de la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) i el Joel respon que ells també l’han vista però que no ho veien clar i per això no han dit res.

Total que cap a les 12:00 hores coincidim els tres (el pare del Joel l’acompanya)a les Maresmes de Cal Nani per veure si fem millors fotos i acabem de confirmar-ne la identificació. Passats uns minuts la relocalitzem. Destaca entre totes les cueretes blanques (Motacilla alba). Si fa no fa està una mica més a prop que abans, però tampoc massa i el Joel li fa unes fotos amb el telescopi i el mòbil i jo faig el que puc amb la càmera. Ara si. Ara n’estem segurs de que es tracta de una endolada.

La família Soto marxa al cap d’un quart d’hora i jo segueixo uns 15 minuts més. L’exemplar alça el vol i s’acosta una mica més a la meva posició, cosa que fa que pugui fer alguna foto més on es veu millor.

Un cop a casa puc confirmar que es tracta d’aquesta subespècie. Envio fotos al Marcel Gil que l’endemà em confirma la ID.

Camí del cotxe, a Cal Nani hi sumo la darrera espècie del dia que és la 97, l’estornell negre (Sturnus unicolor).

I fins aquí el mes de febrer que malgrat ser curt ha donat molt de si. Salut i ocells, companys!