Encara que ja podem anar amunt i avall amb força més llibertat, aquest ha sigut un mes de poca activitat ornitològica. De tota manera aquest ha sigut el mes en que he sumat una espècie nova a la meva llista d’ocells vists a Catalunya.

La poca activitat d’aquest mes, la he centrat a Barcelona i Badalona i una sortida de cap de setmana a la Vall d’Aran. Feia temps que volia pujar a la Vall d’Aran a veure si treia el picot garser mitjà a la primavera i aquest ha sigut l’any.

Les sortides per Badalona em permeten treure un exemplar de perdiu roja (Alectoris rufa) a la Coscollada de l’Amigó el dia 3. Anys enrere era més freqüent i més nombrosa. Es deia que eren exemplars introduïts pels caçadors però en l’actualitat la caça és prohibida en la zona (ara és el Parc Natural de la Serralada de Marina).

Del 24 al 26 fem una escapada a la Vall d’Aran. Per fi em decideixo a apropar-me a la única àrea de cria coneguda a Catalunya del picot garser mitjà (Dendrocopos medius). I finalment el sumo a la meva llista d’ocells vistos a Catalunya. 3 ex. 24, 4 ex el 25.

Seguint en la línia d’observació de sits (Emberizidae) sumo a la llista d’enguany un parell de verderoles (Emberiza citrinella) el dia 24 a Montgarri i el 25 de camí al Sauth deth Pish. Aquesta és una espècie de distribució pirinenca des del Ripollès fins a la Val d’Aran i Ribagorça que cria en espais oberts i força humits, coberts de vegetació herbàcia densa, però que també necessita alguns arbres i arbusts.

Parlant de rapinyaires, el dia 25, pujant cap a Uelhs deth Joeu, una àliga daurada (Aquila chrysaetos) ens sobrevola.

I tot i que és una espècie poc acolorida, petita i sense res d’espectacular, la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) és una espècie que em té el cor robat. Així, els 5 ex del dia 24 i els 2 individus del dia 25 al voltant del poble de Les em van fer ben feliç. A Catalunya aquesta espècie presenta dues àrees de distribució ben separades entre elles. Una és la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça i l’altra, més extensa i amb una abundància superior d’exemplars entre Osona, Ripollès i la Garrotxa arribant fins al Montseny tot seguint la Serralada Transversal.