Mes d’ocells d’alta muntanya. El dia 8 a a Urús un trencalòs (Gypaetus barbatus) que em va passar tan a prop que amb el teleobjectiu de la càmera al màxim (400 mm) i els nervis de la ocasió no vaig arribar a trobar-lo iper fer-li la foto, grasset de muntanya (Anthus spinoletta), còlit gris (Oenanthe oenanthe), gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i 1 ex mascle de verderola (Emberiza citrinela). El dia 9 pujem a l’estany de Malniu i a la baixada, mullant-nos per la pluja observo 3 exemplars, 2 femelles i un mascle, d’un dels fringil·lids més singulars de la fauna europea, el trencapinyes (Loxia curvirostra) i un ex. del discret pardal de bardissa (Prunella modularis), que malgrat el nom no està relacionat amb els pardals.

Vacances a un petit veïnat de Llanes (Astúries) al bell mig del P.N. Picos de Europa. I tot i això poca cosa de destacable. El pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) es deixa veure cada dia i el dia 19 també es van deixar veure 1 exemplar d’àliga daurada (Aquila chrysaetos), algun voltor (Gyps fulvus) i una àliga marcenca (Circaetus gallicus).

El dia 10 vam anar a Fuente Dé (Cantabria) i vam pujar amb el telefèric a una alçada de 1.823 m.s.n.m. EN tenia força ganes donat que és una oportunitat excepcional per a veure ocell d’alta muntanya. I la veritat és que el dia no va fallar.

Només baixar del telefèric un mascle jove de merla roquera (Monticola saxatilis) prou a prop com per fer-li alguna fotografia prou acceptable.  També força grasset de muntanya (Anthus spinoletta), un parell de corbs (Corvus corax) i alguns voltors (Gyps fulvus).

• 

• 

De tota manera el que més em va satisfer va ser els 5 exemplars de cercavores (Prunella collaris) entre ells un exemplar nascut aquesta primavera que perseguia els seus pares tot reclamant menjar i la oportunitat de veure de prop les dues espècies de gralles amb becs de color.

• 

• 

• 

• 

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la de més muntanyenca, la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). Un sol exemplar que gràcies al meu fill vaig poder fer-li alguna foto

A finals de mes arribem a l’Alt Empordà. Això si són vacances!. Un lloc que ja conec i tot és més relaxat. Aquest any som a Pau i només arribar me’n adono que a l’edifici del davant hi ha una colònia de falciot pàl·lid (Apus pallidus) força nombrosa. Aquesta espècie de falciot, tot i ser molt semblant al falciot negre més comú a casa nostra, porta una fenologia més endarrerida i mentre el negre a finals d’agost majoritàriament ja va marxant o ha marxat cap a l’Àfrica, el pàl·lid encara pot estar criant.

• 

• 

El 27 a Delfià veig 1 agró roig (Ardea purpurea) i 3 exemplars de pardal roquer (Petronia petronia) que delaten la seva presència pels reclams aguts típics de l’espècie. I tot i que la zona és un lloc molt bo per Lanius, en aquesta ocasió només veig un exemplar de capsigrany (Lanius senator), el més comú d’aquest genere a Catalunya.

L’endemà, 28 d’agost a l’Estany de Vilaüt hi ha una estol d’aproximadament 59 flamencs (Phoenicopterus roseus) i 1 agró blanc (Casmerodius albus). També es deixa veure una arpella vulgar (Circus aeruginosus).

• 

• 

El 29 torno a Delfià (és un lloc que m’agrada molt). Hi continua l’agró roig i hi trobo un gaig blau (Coracias garrulus), ocell de colors fantàstics!. I aquest cop 2 capsigranys i 2 pardals roquers (sort que reclamen!)

I el dia 30 treiem el sant cristo gros!. Vaig al Matà!. Des de fa uns dies s’hi està veient un parell d’individus de rasclet i tinc ganes de veure’ls. A més l’època és ideal per enxampar d’altres espècies migrants ja de tornada cap a l’Àfrica. A veure que m’hi trobo!. M’acompanya la meva filla.

Només arribar ja veig que hi ha d’altres ornitòlegs mirant als antics arrossars i m’hi acosto. Ens donen indicacions d’on han vist el rasclet i al cap de uns minuts el rasclet (Porzana pusilla) surt de darrera un matoll de joncs caminant relaxadament mentre va cercant animalons per endrapar. Una observació excepcional que s’allarga alguns minuts. La meva filla em pren el prismàtics i es queda enganxada a les evolucions de l’animaló entre els matolls i bassals. SENSACIONAL!

Però com deia abans aquestes són bones dates per sortir a veure ocells i el Matà està esplèndid. Més de 26 Oques vulgars (Anser anser), 1 agró blanc, capons reials (Plegadis falcinellus), flamencs, una arpella, 3 perdius de mar (Glareola pratincola), 3 fredelugues (Vanellus vanellus). Vaja, un espectacle d’aquells que fa afició.

I d’entre tota aquesta munió d’ocells cal remarcar el exemplar de territ de Temminck (Calidris temminckii) i 3 fumarells negres (Chlidonias niger) espècie que està en regressió i que cada cop és més car de veure.

El dia 30 torno a Delfià on altres anys hi treia algun exemplar juvenil d’escorxador. Aquest any no he tingut sort, però és que és una mica més tard que d’altres anys. En aquesta ocasió fins a 4 (potser més individus) de capsigrany, 1 mascle adult i tres joves d’enguany.

La tarda del dia 30 anem a passejar pel Cortalet i ens arribem fins al Matà. A l’estany del Cortalet hi veiem fins a 5 rasclons (Rallus aquaticus)i diverses espècies de limícoles, entre els que hi ha batallaires (Philomachus pugnax). Al Matà les espècies vistes en dies anteriors, 2 agrons blancs, capons reials i flamencs i 2 perdius de mar.